Aprèn català!

Solucions als exercicis


1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

1. El Barça guanya per 2-0 davant l'Atlètic de Madrid.
2. Les sol·licituds es poden lliurar a qualsevol centre.
3. Una fallada en el sistema d'oxigen causa dos morts a l'Hospital de Maó.
4. Dijous passat es va celebrar un còctel a l'Hotel de les Arts amb motiu de la presentació del cotxe de l'any.
5. En Pere i l'Albert havien anat a sopar a casa dels avis.

3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

[És a dir], existia, [entre les dues ales combatives], una Catalunya moderada, [predominantment conservadora]. Els seus medis dirigents, [i en particular el patronat tèxtil [(bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", [que vol dir "mercat espanyol"!]]], no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, [al capdavall la més "legítima"]. Cànovas, ["conservador liberal"], els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, [però], quan esdevé, [com esdevindrà], "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

Lèxic de Carnestoltes

El nom

Carnestoltes és el nom habitual del Carnaval als Països Catalans, i també se'l coneix com la festa dels darrers dies. Totes tres denominacions fan referència al final del temps d'abundància que precedeix el dejuni de la quaresma: el mot català carnestoltes ve del llatí carnes tollitas ("carns llevades") i l'italià carnaval ve de l'antic terme carnelevare ("carnllevar").

La tradició

El Carnestoltes, Carnaval o Darrers Dies, és una festa pagana d'hivern que prové de les antigues celebracions dionisíaques grecoromanes de l'època clàssica, i que representa l'abundància i la permissivitat: sota l'anonimat de la màscara o la disfressa, la gent gaudia de més llibertat, es trencaven moltes regles i aprofitaven per fer tot allò que després no estava permès. Posteriorment la tradició cristiana l'ha adoptat com a preludi de la Quaresma, que per a l'església és un període de sacrifici i dejuni que comença el Dimecres de Cendra. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Avui en dia el Carnestoltes és una festa popular lúdica que manté aquest caràcter desenfrenat i satíric on la gent surt al carrer amb disfresses i comparses. El Carnestoltes és una celebració que pertany al culte lunar, i per això és una festa mòbil al calendari. Enguany se celebra el dilluns 15 de febrer (i per tant aquest dia els CAA estaran tancats).

Els personatges

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma:

El rei Carnestoltes: un personatge gras, bevedor, fester i esbojarrat.

La vella Quaresma: l'enemiga del rei Carnestoltes, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

D'aquí ve que la paraula carnestoltes signifiqui també el ninot de palla vestit amb roba amb què es representava el personatge del rei Carnestoltes. Hom el penjava per finestres, balcons i places públiques durant les festes de Carnaval i era cremat el darrer dia com a ritual de fi de festa.

Menges carnavalesques

El dijous anterior al Dimecres de Cendra és conegut com el Dijous Gras o Dijous Llarder i és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes. Antigament era costum que els infants anessin per les cases captant ous. Durant aquests dies s'acostumen a menjar tot tipus de preparats porcins i ous.

A Mallorca també es farceixen ensaïmades i coques de sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

Els refranys

Heus aquí alguns dels nostres refranys sobre el Carnestoltes:

• A Carnestoltes, bones voltes
• A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
• Amor de Carnaval, és el que més val
• Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
• Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
• Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
• Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
• Carnaval gelat, espiga granada
• Carnaval se'n va, sembra ton all
• Carnestoltes dóna voltes
• Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
• Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
• Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
• Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
• Casament de Carnaval, casament que res val
• De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
• De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
• De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
• Del Carnaval, no en facis cabal
• Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere
• Després de Sant Anton Carnestoltes són
• El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
• El qui és carcamal, tot l'any fa Carnaval
• Les ballades de Carnaval surten per Tots Sants
• Més tard o més matiner, Carnaval dins el febrer
• Per Carnaval, tot s'hi val

EXERCICIS

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:

• Ser un carnestoltes
  a) Ser un embriac
  b) Ser poc seriós
  c) Ser vegetarià
  
  
• Anar fet un carnestoltes
  a) Anar brut i despentinat
  b) Anar mal alimentat
  c) Anar mal vestit
  
  
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes
  a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
  b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
  c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
  
  
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes
  a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
  b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
  c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Troba sis disfresses típiques de Carnestoltes en aquesta sopa de lletres:

LA PREGUNTA DEL MES

Una altra hipòtesi etimològica del mot "Carnaval" sosté que prové del llatí carru navalis ("carro naval"), amb referència a un singular episodi de la mitologia egípcia en què un déu originàriament agrícola esdevé finalment el déu de la resurrecció després de ser assassinat i esquarterat pel seu germà, el déu de la violència, i posteriorment recompost i ressuscitat per la seva germana, deessa de la fecunditat. En aquest relat llegendari el cos del déu protagonista navega diversos cops pel Nil: primerament en ser-hi llençat dins un sarcòfag, més tard en ser trobat a Byblos i retornat a Egipte a bord d'un vaixell reial, i finalment quan el fratricida en troba el cadàver amagat en un pantà i el llença de nou al Nil fet a Trossos. Quan la germana en troba i recompon els trossos convertint-lo en la primera mòmia d'Egipte, el protagonista roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts, on se'l coneix com el "senyor de més enllà del límit", tal com el Carnestoltes ens situa, protegits com mòmies sota les nostres disfresses, més enllà dels límits permesos.

Ens sabries dir els noms de la parella protagonista que dóna nom a aquest mite?

La primera persona que ens enviï la resposta correcta guanyarà una entrada per a dos persones per al Museu del Perfum!