Solucions als exercicis
1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:
ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER
2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:
Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica que es desenganxaven de les sanefes dels balcons.
A. Martín, Barcelona Connection
3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:
PENTECOSTA I MULTILINGÜISME
L'origen d'aquesta celebració és la festa setmanal jueva anomenada Shavuot ("festa de les setmanes"), basada en antics cultes agraris relacionats amb la propera granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes, i que posteriorment fou adoptada i reconvertida per la litúrgia cristiana. La paraula Pentecosta prové de l'expressió grega pentekosté heméra, que vol dir "el cinquantè dia" i que va donar en llatí el terme pentecostés (literalment, "cinquantena"), ja que designa la festa que se celebra el cinquantè dia després de l'aparició de Déu al Sinaí, en la mitologia jueva, o de la resurrecció de Jesucrist o Pasqua, en la mitologia cristiana (per això s'anomena també Segona Pasqua o Pasqua Granada, i per això la data és movible com la de la Pasqua, ja que es determinen amb un càlcul lunar). Tots dos mites representen, a més, una aparició divina per lliurar un do al poble. Si en l'episodi jueu Déu s'apareix al poble d'Israel per donar-li les taules de la Llei (els famosos manaments), en la versió cristiana l'aportació divinal és ni més ni menys que el multilingüisme: el passatge, recollit als Fets dels Apòstols, el cinquè llibre del Nou Testament, narra la davallada de l'Esperit Sant «procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells» i que els conferiren la capacitat de parlar en diversos idiomes a fi de poder predicar en altres terres.
En identificar la poliglosia amb un do diví i amb un vehicle de propagació de la doctrina cristiana, el mite de les llengües de foc proposa i oficialitza (és "paraula de Déu"!) una valoració totalment positiva del plurilingüisme, radicalment oposada a la visió negativa i problemàtica que se'n tenia abans i que identificava la diversitat lingüística amb la incomunicació entre els pobles. Aquesta mentalitat lingüística reaccionària havia estat difosa també per un mite, no debades pertanyent al corpus textual de l'Antic Testament, que vertebra el pensament d'una societat molt més primitiva i conservadora. Es tracta del famós mite de la Torre de Babel, recollit al llibre del Gènesi, que presenta l'origen de les llengües com a conseqüència d'un càstig diví i com a causa d'una gran catàstrofe social i material.
I és que cada mite representa la visió del món de la civilització que l'ha engendrat. En literatura bíblica, el pas de l'Antic Testament al Nou Testament respresenta clarament una evolució profunda del pensament social, incloent aspectes tan vigents i sensibles com, en aquest cas, la diversitat lingüística. En certa forma, per tant, podem dir que la Pentecosta és també la festa del multilingüisme.
Celebrem-ho doncs amb uns exercicis lingüístics!
LÈXIC
Per commemmorar la Pentecosa, que com hem dit és un culte d'origen agrari, i ara que la primavera ha tornat a vestir de festa les ufanoses valls d'Andorra, us proposem unes pràctiques de vocabulari d'arbres, plantes i flors que us permetran engalanar d'olors i colors el vostre flamant català.
Primera pràctica botànica: les males herbes
Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.
Segona pràctica botànica: les nostres arbredes
Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col·lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:
SUFIXOS:
Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal
Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.
espígol – roure – mandariner – camèlia – desmai – lilà – avellaner –
farigola – mimosa – cirerer – marialluïsa – pensament – pollancre –
magraner – poniol – orquídia – til·la – xiprer – regalèssia – prunera
Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits
Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.
LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ
Tots els noms propis, de lloc o de persona, signifiquen (o algun dia van significar) alguna cosa. No us heu demanat mai què vol dir la paraula Andorra o d'on ve el nom del nostre país? La veritat és que l'origen d'aquest topònim és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent, com és lògic per la frondositat de les seues valls, la natura.
Qui ens sàpigui dir alguna de les etimologies que relacionen el mot Andorra amb els arbres o el bosc i ens en comenti breument la llengua d'origen i el significat s'endurà com a premi dos entrades per visitar qualsevol dels museus d'Andorra.
I qui ho prefereixi, pot gaudir il·limitadament del museu més impressionant i espectacular del país, que a més és gratuït i sempre és obert: el seu paisatge. Gaudiu-ne!
3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:
Els complements circumstancials i de règim verbal
ELS COMPLEMENTS DE RÈGIM VERBAL
Són un tipus de complements verbals, compatibles amb el complement directe, que tenen forma de sintagma preposicional, és a dir que sempre són introduïts per una preposició, generalment a, de o en, que és regida (exigida) pel verb. Per això s'anomenen també complements preposicionals, o suplements.
Exemples:
No tots els verbs admeten aquests complements, i cadascun regeix una preposició específica. Vegem-ne alguns exemples:
Amb la preposició a: accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
Amb la preposició en: pensar, vacil·lar, afanyar-se, complaure's, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
Amb la preposició de: aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure's, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
També poden regir un complement preposicional alguns substantius o adjectius que formen una expressió conjunta amb un verb:
Canvi i caiguda de la preposició
En determinats contextos la preposició d'aquests complements cau o canvia:
Substitució pronominal del complement de règim verbal
El complement de règim verbal pot substituir-se per les formes pronominals:
Hi: si el complement va introduït per les preposicions a o en:
En: si el complement va introduït per la preposició de:
.
ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Són una sèrie de complements verbals que indiquen les circumstàncies en què es produeix l'acció del verb o en què es desenvolupa tota l'oració. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, de causa, d'instrument, de finalitat, etc.
Exemples:
Un complement circumstancial pot estar formar per un adverbi o una locució adverbial,
per un sintagma (nominal o preposicional),
o per tota una oració.
Substitució pronominal del complement circumstancial
El complement circumstancial pot ser substituït pels mateixos pronoms que el de règim verbal:
Hi: si el complement va introduït per les preposicions a, per o en:
*El complement circumstancial de mode (o de manera) és substitueix sempre pel pronom hi, encara que vagi introduït per la preposició de:
.
EXERCICIS
1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:
ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER
2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:
Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica qu es desenganxaven de les sanefes dels balcons.
A. Martín, Barcelona Connection
3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:
1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:
Els verbs acabats en -ndre tenen tres lexemes:
I fan el participi en:
Els verbs acabats en -ldre i -ler tenen també tres lexemes:
I fan el participi en:
Els verbs acabats en -èixer (bàsicament conèixer i parèixer i els seus compostos) tenen dos lexemes:
I fan el participi amb l'arrel velaritzada: conegut, aapregut, desaparegut...
*Cal no confondre aquests verbs amb els acabats en -éixer (néixer, renéixer, péixer, créixer i derivats), que no tenen la primera persona velaritzada i no segueixen l'esquema descrit (neixo, creixo...).
Un diftong al lexema
Els verbs que tenen un diftong al lexema (au-e, -eu, -iu-, -ou-) poden tenir irregularitats de tres classes. En totes tres aquesta u del diftong es modifica en el gerundi, que és el temps que ens dóna el lexema base.
VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -V-:
beure, deure, escriure, heure, moure, ploure, viure i els seus derivats.
Tenen tres classes de lexemes:
VERBS QUE PERDEN LA -U-:
cloure, coure, plaure, riure, raure i els seus derivats.
Segueixen el mateix esquema que el grup anterior:
I a més tenen un participi també irregular:
clos, cogut (provocat coïssor) / cuit (fet al foc), plagut, rigut.
VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -I-:
caure, creure, jeure, seure, treure, veure i els seus derivats.
Tenen també els tres lexemes anteriors però a més tenen les següents particularitats:
Podeu consultar en línia la conjugació de qualsevol verb català a http://www.enciclopedia.cat/.
Introduïu-hi l'infinitiu del verb, premeu el botó Diccionari i després feu clic a conjugació.
Si no disposeu de connexió a la xarxa, per pocs diners podeu fer-vos amb un conjugador verbal de butxaca. El més conegut és Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera (Ed. Claret).
Properament us oferirem una bibliografia de materials de consulta que us poden resultar útils en el vostre aprenentatge o a l'hora de redactar un escrit.
EXERCICIS
1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:
___ (SER) millor que m'________ (OBLIDAR) de la Magda, o com es ________ (DIR) aquella noia. Quan no em ________ (SENTIR) bé, em ________ (REFUGIAR) a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no ________ (DONAR) la felicitat, però ___ (FER) oblidar la tristesa.
________ (ACABAR-SE) el mes d'abril. No ________ (SORTIR) de viatge per Pasqua perquè no ________ (TENIR) gaires diners. ______ (VOLER) aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.
R. Metini, L'estudiant italià
2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).
Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!
3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:
