Millorem la llengua

Solucions dels exercicis

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > margarida
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > rosella o gallaret
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > tulipà (masculí)
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > tàpera (el fruit) / taperera (la planta)
5. orègan / menta / romaní / te > orenga (femení)
6. sàlvia / til•la / majorna / llaurer > llorer
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > poniol
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > camamilla

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col•lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

1. alzina > alzinar
2. avellaner > avellanosa o avellanar
3. faig > fageda
4. palmera > palmerar
5. pomera > pomereda o pomerar
6. pi > pineda o pinar
7. fava > favar
8. canya > canyar
9. arròs > arrossar
10. castanyer > castanyeda, castanyereda, castanyar o castanyerar

SUFIXOS:
1. -ar
2. -osa
3. -eda

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

ARBRES NO FRUITERS
roure, desmai, pollancre, xiprer, lilà

ARBRES FRUITERS
mandariner, avellaner, cirerer, magraner, prunera

PLANTES
espígol, farigola, marialluïsa, poniol, regalèssia

FLORS
camèlia, mimosa, pensament, orquídia, til•la

Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

1. Donar carabasses a algú vol dir:
c) Rebutjar-li una proposició amorosa.

2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
b) Tenir un caràcter poc vigorós.

3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
a) Fer cara de sorpresa

4. Partir peres vol dir:
c) Trencar la relació

5. Fer cara de pomes agres vol dir:
b) Expressar enuig o disconformitat

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ

L'origen del topònim Andorra és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent la natura. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabs van envair la península Ibèrica, les valls del Pirineu eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta mateixa denominació. D'altres autors suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".

Font: Adrian ROOM: Placenames of the World. McFarland & Company, EUA,1997; pàg. 29.


La essa sorda

En català tenim dos tipus de sons per a la S: essa sorda i essa sonora. La diferència entre els dos sons és que la essa sonora es pronuncia amb vibració de les cordes vocals.

La essa final normalment és sorda, però adquireix sonoritat quan la paraula següent comença en vocal.

La essa sorda es pot representar amb les grafies següents:

a) A principi de paraula:

s: savis, seient, símbol, sord, suc...

c: davant e, i: cendrer, cirera...

b) Entre vocals:

ss: passar, massa, metgessa...

c, davant e, i: places, nació...

ç, davant a, o, u: caça, feliços, traçut...

c) Entre vocal i consonant i viceversa:

s: dansa, pista...

c, davant e, i: dolces, endolcir...

ç, davant a, o, u: dolça, dolços, forçut...

d) A final de paraula:

s: ros, mas, tros...

ç: dolç, lluç, braç...

Observacions

- S’escriuen amb ç els sufixos de derivació –ança, -ença: enyorança, recança, , esperança, temença... (No són derivats cansa, dansa, pansa, defensa...)
- S’escriuen amb ss els mots formats pels sufixos –assa, -essa, -issa, -ussa: barcassa, pinassa, alcaldessa, metgessa, trencadissa, gentussa...
- Després dels prefixos que hi ha a les paraules següents no s’escriu mai ss, encara que la essa vagi entre vocals i la pronúncia sigui sorda: asimetria, antesala, antisocial, contrasentit, monosíl•lab, sobresortir, ultrasò, bisexual...
- Cal recordar les paraules següents, ja que sovint es pronuncien sonores en lloc de sordes: abadessa, comtessa, metgessa...; agressió, agressor, emissió, emissor, opressió, opressor...; etcètera, frontissa, gessamí, poncella, discussió, dissoldre, excessiu, velocitat, dissident, premissa...

Exercicis

1. Completa les sèries següents:

alçar (jo) alço (ell/a) alça (nosaltres) alcem

començar __________ __________ __________

caçar __________ __________ __________

llençar __________ __________ __________

escurçar __________ __________ __________

amenaçar __________ __________ __________

avançar __________ __________ __________


2. Escriu s/ss/c/ç:

lli__ó en__ert ra__a tra__a

esta__ió bo__a cla__e atro__

can__ó balan__ con__ell dan__a

pe__a o__ell to__ut poli__ia

feli__ pan__a per__ona fun__ió