Solucions als exercicis

1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

1. No em vaig adonar del que havia fet fins que vaig ser fora.
2. Si vols trobar-lo, afanya't a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
3. En Pere s'assembla molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
4. Aquesta deducció ens condueix a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
5. Durant molt de temps s'ha dedicat a la natació dues o tres hores diàries.
6. Si fa això, s'exposarà a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
7. Creu-me: no barregis el vi amb gasosa, que no és bo.
8. No m'atreveixo a fer-ho, sóc massa poruc.
9. Estic interessat a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
10. Ell sí que sabia de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica que es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection

3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

1. Pensa en el que t'he dit. Ja hi pensaré.
2. La fusta té molts nusos, però cal que l'eina els treballi amb agilitat.
3. És allà, m'hi acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no en queda res.
4. Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te n'ha de saber gens.
5. És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'hi acostumarà!
6. Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que te'n vas adonar de seguida?
7. Que ella el volia besar i ell no s'hi va oposar? Doncs jo no me'n recordo gens, de tot això.
8. Vés tu a esmorzar, que jo ja hi aniré quan pugui.
9. I els teus fills? Tu en tens, oi?
10. Ahir li ho vaig dir, però avui ja ho ha oblidat.
    

PENTECOSTA I MULTILINGÜISME

El passat dilluns, 24 de maig, va ser el dia de Pentecosta, una festa poc coneguda però que els cristians consideren la més important després del Nadal i la Pasqua i que enguany els nens d'Andorra han celebrat, com sabeu els qui teniu fills, amb una setmana de vacances escolars, talment una bestreta de les propvinents vancances d'estiu. Però sabeu d'on ve i què vol dir, això de la Pentecosta? Aquesta setmana us ho expliquem, atès que té una significació molt especial per a la diversitat lingüística.

L'origen d'aquesta celebració és la festa setmanal jueva anomenada Shavuot ("festa de les setmanes"), basada en antics cultes agraris relacionats amb la propera granació i fructificació dels cereals dels camps i les plantes, i que posteriorment fou adoptada i reconvertida per la litúrgia cristiana. La paraula Pentecosta prové de l'expressió grega pentekosté heméra, que vol dir "el cinquantè dia" i que va donar en llatí el terme pentecostés (literalment, "cinquantena"), ja que designa la festa que se celebra el cinquantè dia després de l'aparició de Déu al Sinaí, en la mitologia jueva, o de la resurrecció de Jesucrist o Pasqua, en la mitologia cristiana (per això s'anomena també Segona Pasqua o Pasqua Granada, i per això la data és movible com la de la Pasqua, ja que es determinen amb un càlcul lunar). Tots dos mites representen, a més, una aparició divina per lliurar un do al poble. Si en l'episodi jueu Déu s'apareix al poble d'Israel per donar-li les taules de la Llei (els famosos manaments), en la versió cristiana l'aportació divinal és ni més ni menys que el multilingüisme: el passatge, recollit als Fets dels Apòstols, el cinquè llibre del Nou Testament, narra la davallada de l'Esperit Sant «procedent del cel amb forma de llengües de foc que es posaren sobre ells» i que els conferiren la capacitat de parlar en diversos idiomes a fi de poder predicar en altres terres.

En identificar la poliglosia amb un do diví i amb un vehicle de propagació de la doctrina cristiana, el mite de les llengües de foc proposa i oficialitza (és "paraula de Déu"!) una valoració totalment positiva del plurilingüisme, radicalment oposada a la visió negativa i problemàtica que se'n tenia abans i que identificava la diversitat lingüística amb la incomunicació entre els pobles. Aquesta mentalitat lingüística reaccionària havia estat difosa també per un mite, no debades pertanyent al corpus textual de l'Antic Testament, que vertebra el pensament d'una societat molt més primitiva i conservadora. Es tracta del famós mite de la Torre de Babel, recollit al llibre del Gènesi, que presenta l'origen de les llengües com a conseqüència d'un càstig diví i com a causa d'una gran catàstrofe social i material.

I és que cada mite representa la visió del món de la civilització que l'ha engendrat. En literatura bíblica, el pas de l'Antic Testament al Nou Testament respresenta clarament una evolució profunda del pensament social, incloent aspectes tan vigents i sensibles com, en aquest cas, la diversitat lingüística. En certa forma, per tant, podem dir que la Pentecosta és també la festa del multilingüisme.

Celebrem-ho doncs amb uns exercicis lingüístics!

LÈXIC

Per commemmorar la Pentecosa, que com hem dit és un culte d'origen agrari, i ara que la primavera ha tornat a vestir de festa les ufanoses valls d'Andorra, us proposem unes pràctiques de vocabulari d'arbres, plantes i flors que us permetran engalanar d'olors i colors el vostre flamant català.

Primera pràctica botànica: les males herbes

Per tenir cura d'un hort o d'un jardí cal eliminar-ne les males herbes, que perjudiquen el desenvolupament de les plantes entre les quals creixen. Així mateix cal desbrossar la llengua de barbarismes per tal que les paraules autòctones s'hi puguin desenvolupar amb normalitat. En cada una d'aquestes sèries de plantes hi ha un mot foraster. Identifica'l i substitueix-lo pel mot genuí.

1. margarita / crisantem /dàlia / gerani > __________
2. gessamí / clavell / amapola / lliri > __________
3. rosa / violeta / magnòlia / tulipa > __________
4. alcaparra / ordi / cactus / civada > __________
5. orègan / menta / romaní / te > __________
6. sàlvia / til·la / majorna / llaurer > __________
7. poleo / aranja / alvocat / síndria > __________
8. tomata / carrota / mançanilla / cogombre > __________

Segona pràctica botànica: les nostres arbredes

Botànics i pagesos coneixen el nom de cada planta, però també el del camp de conreu plantat d'aquella planta. Per obtenir el camp sencer a partir d'una planta, en tindràs prou amb afegir-hi un sufix; ara bé: cal escollir l'adient. Escriu el nom col·lectiu per a aquestes plantes i dedueix-ne els tres sufixos utilitzats:

1. alzina
2. avellaner
3. faig
4. palmera
5. pomera
6. pi
7. fava
8. canya
9. arròs
10. castanyer

SUFIXOS:

1. _____
2. _____
3. _____

Tercera pràctica botànica: taxonomia vegetal

Un bon botànic domina a la perfecció la taxonomia dels vegetals. A tu només et demanem que els classifiquis en quatre grans grups: PLANTES, FLORS, ARBRES FRUITERS i ARBRES NO FRUITERS.

espígol – roure – mandariner – camèlia – desmai – lilà – avellaner –
farigola – mimosa – cirerer – marialluïsa – pensament – pollancre –
magraner – poniol – orquídia – til·la – xiprer – regalèssia – prunera

Quarta pràctica botànica: els fruits del llenguatge o el llenguatge dels fruits

Al llarg dels segles la pràctica língüística quotidinana ha generat un immens tresor fraseològic, dins el qual l'agricultura hi té, naturalment, una presència molt destacada. Et presentem a continuació algunes de les frases fetes més típiques basades en fruita i verdura, i et convidem a asenyalar-ne el significat correcte.

1. Donar carabasses a algú vol dir:
   a) Donar-li un premi o un regal.
   b) Alimentar-lo amb menjar vegetarià.
   c) Rebutjar-li una proposició amorosa.


2. Ser un figaflor o ser una bleda assolellada vol dir:
   a) Tenir un caràcter molt alegre.
   b) Tenir un caràcter poc vigorós.
   c) Tenir moltes arrugues a la pell.


3. Fer uns ulls com unes taronges vol dir:
   a) Fer cara de sorpresa
   b) Fer cara de tristesa
   c) Fer cara d'enrabiada


4. Partir peres vol dir:
   a) Destruir la collita
   b) Distribuir els beneficis
   c) Trencar la relació


5. Fer cara de pomes agres vol dir:
   a) Tenir mal de panxa
   b) Expressar enuig o disconformitat
   c) Ser lleig de cara
   
   

LA PREGUNTA DEL MES: ANDORRA I LA VEGETACIÓ

Tots els noms propis, de lloc o de persona, signifiquen (o algun dia van significar) alguna cosa. No us heu demanat mai què vol dir la paraula Andorra o d'on ve el nom del nostre país? La veritat és que l'origen d'aquest topònim és incert, però algunes de les possibles etimologies que hom n'ha proposat tenen per referent, com és lògic per la frondositat de les seues valls, la natura.

Qui ens sàpigui dir alguna de les etimologies que relacionen el mot Andorra amb els arbres o el bosc i ens en comenti breument la llengua d'origen i el significat s'endurà com a premi dos entrades per visitar qualsevol dels museus d'Andorra.

I qui ho prefereixi, pot gaudir il·limitadament del museu més impressionant i espectacular del país, que a més és gratuït i sempre és obert: el seu paisatge. Gaudiu-ne!

Solucions dels exercicis:


1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

Fóra/seria millor que m'oblidés de la Magda, o com es digui aquella noia. Quan no em sento bé, em refugio a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no dóna la felicitat, però fa oblidar la tristesa.
S'acaba el mes d'abril. No surto de viatge per Pasqua perquè no tinc gaires diners. Vull aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià

2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

1. Beuen aigua > Beveu aigua / No begueu aigua
2. Mou el cotxe d'aquí > Moveu el cotxe aquí / No mogueu el cotxe aquí
3. Seu a terra > Seieu a terra / No segueu a terra
4. Treia el llapis de la cartera > Traieu el llapis de la cartera / No tragueu el llapis de la cartera
5. Reien discretament > Rieu discretament / No rigueu discretament
6. Es creu que tot el que li diuen > Creieu-vos tot el que us diguin / No us cregeu tot el que us diguin
7. Escrivia amb ploma > Escriviu amb ploma / No escrigueu amb ploma
8. Cou el tall a la planxa > Coeu el tall a la planxa / No cogueu el tall a la planxa
9. Diuen que sí > Digueu que sí / No digueu que sí
10. Encenen foc > Enceneu foc / No encengueu foc

3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

1. Veure > veient, vist
2. Somriure > somrient, somrigut
3. Saber > sabent, sabut
4. Treure > traient, tret
5. Asseure > asseient, assegut
6. Posseir > posseint, posseït
7. Creure > creient, cregut
8. Absoldre > absolent, absolt
9. Consentir > consentint, consentit
10. Ocórrer > ocorrent, ocorregut

Els complements circumstancials i de règim verbal

ELS COMPLEMENTS DE RÈGIM VERBAL

Són un tipus de complements verbals, compatibles amb el complement directe, que tenen forma de sintagma preposicional, és a dir que sempre són introduïts per una preposició, generalment a, de o en, que és regida (exigida) pel verb. Per això s'anomenen també complements preposicionals, o suplements.

Exemples:

• El president ha contribuït a la solució del problema.
• Aquella noia passa de tot.
• La tieta pensa en tots nosaltres.

No tots els verbs admeten aquests complements, i cadascun regeix una preposició específica. Vegem-ne alguns exemples:

Amb la preposició a: accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

Amb la preposició en: pensar, vacil·lar, afanyar-se, complaure's, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

Amb la preposició de: aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure's, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

També poden regir un complement preposicional alguns substantius o adjectius que formen una expressió conjunta amb un verb:

• Sentir-se estar orgullós d'algú
• Estar segur d'això
• Trobar plaer en alguna cosa

Canvi i caiguda de la preposició

En determinats contextos la preposició d'aquests complements cau o canvia:

• Emprem sempre la preposició a o de quan el complement és un infinitiu verbal:
  Ha renunciat al càrrec > ha renunciat a encarregar-se'n
  Penseu en la notícia > penseu a dir-li la notícia
  Recordeu-vos de la lectura > recordeu-vos de llegir-ho


• No emprem cap preposició davant d'una frase subordinada introduïda per la conjunció que:
  Penseu en els resultats de la votació > penseu Ø que ell no n'està assabentat
  S'oblidava del menjar / s'oblidava Ø que havia de menjar
  Penseu en el vostre germà / penseu Ø que li ho heu de dur tot

Substitució pronominal del complement de règim verbal

El complement de règim verbal pot substituir-se per les formes pronominals:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a o en:

• Renuncio al càrrec > Hi renuncio
• Pensa en el que t'he dit > Pensa-hi

En: si el complement va introduït per la preposició de:

• Recordeu-vos de la lectura > Recordeu-vos-en

.

ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Són una sèrie de complements verbals que indiquen les circumstàncies en què es produeix l'acció del verb o en què es desenvolupa tota l'oració. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, de causa, d'instrument, de finalitat, etc.

Exemples:

• Van arribar a les vuit del vespre
• Van arribar de Lleida
• Van arribar fàcilment
• Van arribar per voluntat pròpia
• Van arribar amb cotxe
• Van arribar per a quedar-s'hi

Un complement circumstancial pot estar formar per un adverbi o una locució adverbial,

• Van arribar ahir
• Van arribar allà

per un sintagma (nominal o preposicional),

• Van arribar l'estiu passat
• Van arribar a Andorra

o per tota una oració.

• Van arribar on van voler (oració locativa)
• Van arribar perquè els convenia (oració causal)
• Van arribar perquè els veiessin (oració final)

Substitució pronominal del complement circumstancial

El complement circumstancial pot ser substituït pels mateixos pronoms que el de règim verbal:

Hi: si el complement va introduït per les preposicions a, per o en:

• Van arribar a Barcelona > Hi van arribar.
• Van arribar a les vuit > Hi van arribar.
• Van arribar per la ronda del Litoral > Hi van arribar.

En: si el complement (llevat del del circumstancial de mode) va introduït per la preposició de:

• Van arribar de la Cortinada > En van arribar.

*El complement circumstancial de mode (o de manera) és substitueix sempre pel pronom hi, encara que vagi introduït per la preposició de:

• La Mertixell treballava de valent > Hi treballava.
• La Montserrat treballava de franc > Hi treballava.
• L'Arnau treballava malament > Hi treballava.

.

EXERCICIS

1. Completa cada frase amb la forma adient d'un dels verbs següents:

ATREVIR-SE – ADONAR-SE – AFANYAR-SE – ASSEMBLAR-SE – BARREJAR –
CONDUIR – DEDICAR-SE – EXPOSAR-SE – INTERESSAR-SE – SABER

1. No em __________ del que havia fet fins que vaig ser fora.
2. Si vols trobar-lo, __________'t a anar al magatzem, perquè estava a punt de marxar.
3. En Pere s'__________ molt amb el seu germà: tenen la mateixa fesomia.
4. Aquesta deducció ens __________ a una conclusió òbvia: en Pere no ho podia haver fet, perquè no hi era.
5. Durant molt de temps s'___________ a la natació dues o tres hores diàries.
6. Si fa això, __________ a un fracàs, perquè no és gens fàcil, aquesta missió.
7. Creu-me: no __________ el vi amb gasosa, que no és bo.
8. No m'___________ a fer-ho, sóc massa poruc.
9. Estic __________ a trobar un apartament cèntric per un preu mòdic.
10. Ell sí que __________ de què li parlava: n'havia sentit moltes converses.

2. Cerca els complements de règim verbal del text següent:

Havia estat una mansió pretensiosa i recarregada que traspuava luxe i riquesa per totes bandes. Després, els burgesos propietaris havien prosperat tant que s'havien oblidat d'ella, o tal vegada havien anat a menys i havien hagut de malvendre-se-la. El cas és que feia molt de temps que ningú no la protegia de la humitat de la zona, ni havia donat una mà de pintura a la façana, ni s'havia entretingut a collir les rajoles de ceràmica qu es desenganxaven de les sanefes dels balcons.

A. Martín, Barcelona Connection

3. Completa cada frase amb la forma adequada d'un o dos pronoms febles:

1. Pensa en el que t'he dit. Ja _____ pensaré.
2. La fusta té molts nusos, però cal que l'eina _____ treballi amb agilitat.
3. És allà, m'_____ acosto, ja la tinc, me la menjo. Ara no _____ queda res.
4. Et sap greu haver-me fet això? Doncs no te _____'ha de saber gens.
5. És molt dur, per a ell, anar sol a treballar, però ja s'_____ acostumarà!
6. Eulàlia, tu eres la que més l'atreies. Oi que ______ vas adonar de seguida?
7. Que ella el volia besar i ell no s'_____ va oposar? Doncs jo no _____ recordo gens, de tot això.
8. Vés tu a esmorzar, que jo ja _____ aniré quan pugui.
9. I els teus fills? Tu _____ tens, oi?
10. Ahir li _____ vaig dir, però avui ja _____ ha oblidat.

Solucions dels exercicis:

1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

1. girafa
2. vagi
3. enginyer
4. jutjat
5. gibrell
6. jardí
7. mitja
8. platges
9. formatge
10. projectar
11. mongeta
12. injecció
13. targeta
14. gimnàs
15. viatge
16. pijama
17. jersei
18. objecte
19. mitjó
20. assajar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

1. xocolata
2. reixa
3. fregir
4. corregir
5. queixal
6. juvenil
7. germà
8. afegir
9. xàfec
10. jeroglífic
11. xinès
12. ximplet
13. faixa / fatxa
14. passejar
15. juliol
16. jove
17. gespa
18. maduixa
19. enveja
20. boja / boxa

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellotges m'agraden com a treball d'orfebreria, com a objectes d'art. El mecanisme, enginyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de xemeneia i, sobretot, els encaixonats en aquests mobles alts i estrets que donen prestigi als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rellotges de butxaca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serveixen moltes persones d'ambdós sexes, Però jo no m'hi faig des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. Això no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és complex: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vigilen, m'empenyen, em presideixen, m'avisen que faig tard, que el treball se m'endarrereix, que el temps vola, que m'envelleixo.

Joan Oliver, Tros de paper

Verbs irregulars (II)


Fa un mes us vam parlar d'algunes irregularitats de la conjugació verbal relacionades amb l'ortografia i la fonètica. Aquesta setmana veurem les irregularitats pròpies del lexema o arrel del verb.


Un so velar al lexema

Si agafem l'infinitiu d'un verb i li traiem la terminació (-ar, -er/-re, -ir), el que ens queda és el lexema o arrel del verb.

En els verbs regulars totes les formes presenten el mateix lexema, i l'únic que canvia és la terminació: cant-ava, cant-aríem, cant-essin...

Els verbs de la segona i tercera conjugació que no fan la primera persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o, la fan afegint generalment al lexema d'infinitiu un so velar (representat amb les lletres c o g(u)): compren-c, vin-c.

Aquesta característica la trobem en els verbs

1. que acaben en -èixer, -ndre, -ldre, -ler (excepte voler): conèixer, entendre, moldre, prevaler...
2. que tenen un diftong al lexema: caure, beure...
3. que presenten diverses irregularitats: estar, dir, dur, tenir i venir.

Els verbs acabats en -ndre tenen tres lexemes:

1. Lexema velaritzat
   El trobem a la 1a persona singular del present d'indicatiu, al perfet d'indicatiua, al present i l'imperfet de subjuntiu, i a la 3a persona del singular i del plural i a la 1a del plural de l'imperatiu: venc, vengui, vengués, venguí...


2. Lexema amb una -d eufònica (perquè soni millor)
   El trobem a l'infinitiu, al futur d'indicatiu i al condicional: vendre, vendré, vendria...


3. Lexema pur (ven-)
   El trobem a la resta de temps: vens..., venia..., ven..., venent, venut.

I fan el participi en:

1. -ès: après, atès...
2. -st: compost, respost...
3. -s, -às, -ut: fors, romàs, venut....

Els verbs acabats en -ldre i -ler tenen també tres lexemes:

1. Lexema velaritzat: molc, molgui, molgués, molgui...
2. Lexema eufònic: moldre, moldré, moldria...
3. Lexema pur: mols, mol, molem..., molia..., molent.

I fan el participi en:

1. -lt: absolt, dissolt...
2. -ut: dolgut, calgut...

Els verbs acabats en -èixer (bàsicament conèixer i parèixer i els seus compostos) tenen dos lexemes:

1. Lexema velaritzat: conec, conegui, conegués, coneguí, conegut...
2. Lexema pur: coneixem, coneixia, coneixeré, coneixeria...

I fan el participi amb l'arrel velaritzada: conegut, aapregut, desaparegut...

*Cal no confondre aquests verbs amb els acabats en -éixer (néixer, renéixer, péixer, créixer i derivats), que no tenen la primera persona velaritzada i no segueixen l'esquema descrit (neixo, creixo...).

Un diftong al lexema

Els verbs que tenen un diftong al lexema (au-e, -eu, -iu-, -ou-) poden tenir irregularitats de tres classes. En totes tres aquesta u del diftong es modifica en el gerundi, que és el temps que ens dóna el lexema base.

VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -V-:

beure, deure, escriure, heure, moure, ploure, viure i els seus derivats.

Tenen tres classes de lexemes:

1. Lexema amb -v- en lloc de -u-
   Present d'indicatiu: bevem, beveu
   Pretèrit imperfet d'indicatiu: bevia
   2a persona plural de l'imperatiu: beveu


2. Lexema velaritzat:
   bec, begui, begués, beguí, begut.
   (Els mateixos temps que en els grups anteriors més el participi)


3. Lexema pur:
   beu, beus, beuen, beure, beuré, beuria...
   (Resta de temps)

VERBS QUE PERDEN LA -U-:

cloure, coure, plaure, riure, raure i els seus derivats.

Segueixen el mateix esquema que el grup anterior:

1. Lexema sense -u
   Present d'indicatiu: coem, coeu
   Pretèrit imperfet d'indicatiu: coïa
   2a persona plural de l'imperatiu: coeu


2. Lexema velaritzat:
   coc, cogui, cogués, coguí, cogut (o cuit)


3. Lexema pur:
   cou, cous, couen, coure, couré, couria...

I a més tenen un participi també irregular:

clos, cogut (provocat coïssor) / cuit (fet al foc), plagut, rigut.

VERBS QUE CANVIEN LA -U- PER -I-:

caure, creure, jeure, seure, treure, veure i els seus derivats.

Tenen també els tres lexemes anteriors però a més tenen les següents particularitats:

• Accentuen la e (oberta) del lexema de l'imperfet d'indicatiu: rèiem, quèiem, crèixem...
• Perden la u del diftong en el gerundi i hi afegeixen una i (excepcte en el diftong -iu-, que ja la inclou) per evitar l'hiat: caient, creixent, rient...
• Tenen el participi també irregular: caigut, cregut, jagut, segut, tret, vist.

Podeu consultar en línia la conjugació de qualsevol verb català a http://www.enciclopedia.cat/.

Introduïu-hi l'infinitiu del verb, premeu el botó Diccionari i després feu clic a conjugació.

Si no disposeu de connexió a la xarxa, per pocs diners podeu fer-vos amb un conjugador verbal de butxaca. El més conegut és Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera (Ed. Claret).

Properament us oferirem una bibliografia de materials de consulta que us poden resultar útils en el vostre aprenentatge o a l'hora de redactar un escrit.

EXERCICIS

1. Completa el text següent escrivint a cada espai la forma adient del verb que et donem entre parèntesis:

___ (SER) millor que m'________ (OBLIDAR) de la Magda, o com es ________ (DIR) aquella noia. Quan no em ________ (SENTIR) bé, em ________ (REFUGIAR) a la cuina. La preparació de menjars i pastissos no ________ (DONAR) la felicitat, però ___ (FER) oblidar la tristesa.

________ (ACABAR-SE) el mes d'abril. No ________ (SORTIR) de viatge per Pasqua perquè no ________ (TENIR) gaires diners. ______ (VOLER) aprendre a fer bunyols, un dolç típic de Quaresma.

R. Metini, L'estudiant italià

2. Transforma els següents enunciats en ordres postives i negatives, adreçades a diverses persones. Per a les positivies hauràs d'utilitzar l'imperatiu, i per a les negatives el present de subjuntiu. En tots dos casos utilitzaràs la segona persona del plural (vosaltres).

Exemple: Canten més fort > Canteu més fort! / No canteu tan fort!

1. Beuen aigua
2. Mou el cotxe d'aquí
3. Seu a terra
4. Treia el llapis de la cartera
5. Reien discretament
6. Es creu que tot el que li diuen
7. Escrivia amb ploma
8. Cou el tall a la planxa
9. Diuen que sí
10. Encenen foc

3. Escriu el gerundi i el participi dels verbs següents:

1. Veure
2. Somriure
3. Saber
4. Treure
5. Asseure
6. Posseir
7. Creure
8. Absoldre
9. Consentir
10. Ocórrer

Solucions dels exercicis:


Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger,
Com va això de treballar durant el mes d'agost? Jo també em canso molt, eh? Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja, ara a un museu, ara a una festa...
Esgotador! Ara, de debò, per què no véns uns quants dies amb mi?
Et trobo a faltar.
Petons,
Anna


La pregunta del mes



De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:


1- confondre: CONFUSIÓ
2- confeccionar: CONFECCIÓ
3- fixar: FIXACIÓ
4- actuar: ACTUACIÓ
5- imprimir: IMPRESSIÓ



LES LLETRES IX/X, G/J, TX/IG


Fixa't en les parelles de mots següents:

xoc/joc xec/gec baixi/vagi baixa/vaja metxes/metges

L'únic que diferencia els dos mots de cada parella són els sons x-ix/j-g i tx/tg (o tj), que es distingeixen només per la sonoritat. Articulem igual els sons x-ix, tx i els sons j-g, tg, però els primers els fem sords (no fem sonar les cordes vocals) i els segons els fem sonors (fem sonar les cordes vocals). Cal distingir bé aquests sons per poder-los escriure correctament d'acord amb les normes següents:


Les grafies x-ix

S'escriu x:

• A començament de paraula: xarop, xeringa, ximple, xocolata, xuclar...
• Darrere de consonant: punxes, manxa, marxa, orxata, ganxet, porxo...
• Darrere de i: guix, flaix, pixallits...
• Darrere de u semivocal (diftong): disbauxa, rauxa...

S'escriu ix:

• Darrere les vocals a, e, o, u.
  a: faixa, caixa...
  e: peix, greix...
  o: coixa, coixí...
  u: bruixa, maduixa...

Fixa't que la lletra x pot representar quatre sons diferents:

• [∫] caixa, feixa, ruixat...
• [t∫] cotxe, panxa, xuclar...
• [ks] taxi, excursió, fix...
• [gz] examen, exercici, exemple...

Para atenció a la grafia i a la pronúncia d'aquestes paraules, que cal escriure i dir amb s i no amb x:

estendre, estranger, estrany, espolsar, esporgar, esprémer...

Les grafies j-g

1. Davant de a, o, u cal escriure sempre j: rajar, esponja, jove, joc, julivert, ajuda...


2. Davant de e, i s'escriu normalment g: gerani, gegant, girafa, gimnàstica...

Aquestes regles també s'apliquen als dígrafs tg, tj i dj: metge, fetge, platja, natja, mitja, adjuntar, rellotge...

EXCEPCIONS:

Hi ha unes quantes paraules en què escrivim j davant e:

• Els mots que inclouen els nexes -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projecte, subjecte...
• El verb jeure: jec, jeus, jeu, jeia, jegui...
• Els mots jersei, majestat, jeroglífic, jerarquia, Jesús, Jeroni, Jerusalem i els seus derivats.

Les grafies tx-ig

S'escriu tx:

• A principi de paraula: txapela, txec, txetxè...
• Al mig de la paraula: cotxe, metxa, botxí, fitxa, fletxa...
• Al final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats:
  despatx - despatxar
  esquitx - esquitxar
  cartutx - cartutxera

S'escriu ig:

A final de paraula quan hi ha les grafies j/g/tj/tg en els derivats:
raig - rajar
boig - bogeria
desig - desitjar
lleig - lletja, lletges

EXERCICIS

1. Omple els buits de les paraules següents amb j/g/tj/tg segons convingui:

1. ...irafa
2. va...i
3. en...inyer
4. jut...at
5. ...ibrell
6. ...ardí
7. mi...a
8. pla...es
9. forma...e
10. pro...ectar
11. mon...eta
12. in...ecció
13. tar...eta
14. ...imnàs
15. via...e
16. pi...ama
17. ...ersei
18. ob...ecte
19. mi...ó
20. assa...ar

2. Omple els buits de les paraules següents amb x/ix/j/g segons convingui:

1. ...ocolata
2. re...a
3. fre...ir
4. corre...ir
5. que...al
6. ...uvenil
7. ...ermà
8. afe...ir
9. ...àfec
10. ...eroglífic
11. ...inès
12. ...implet
13. fa...a
14. passe...ar
15. ...uliol
16. ...ove
17. ...espa
18. madu...a
19. enve...a
20. bo...a

3. Omple els buits del text següent amb x/ix/ig/tj/tg/j/g/tx segons convingui:

Els rellot...es m'agraden com a treball d'orfebreria, com a ob...ectes d'art. El mecanisme, en...inyosíssim, tant se val. M'estimo més els de paret o de ...emeneia i, sobretot, els enca...onats en aquests mobles alts i estrets que donen presti...i als vestíbuls de les cases grans.
En canvi, els rello...es de bu...aca o de polsera sempre m'han estat antipàtics. Reconec que són positives meravelles i que serve...en moltes persones d'ambdós se...es, Però jo no m'hi fa... des dels temps remotíssims de la meva primera comunió. A...ò no obstant —o potser gràcies a aquest divorci— sóc un home d'una puntualitat escandalosa, insultant. El meu odi als cronòmetres és comple...: se'm paren, em cauen, se m'espatllen, em fan nosa. I en un altre ordre de coses: em vi...ilen, m'empenyen, em preside...en, m'avisen que fa... tard, que el treball se m'endarrere..., que el temps vola, que m'envelle...o.

Joan Oliver, Tros de paper

Solucions dels exercicis:
1- Completa les frases següents amb les preposicions que falten quan sigui necessari:
1- Hem buscat la Maria per tota la casa.
2- Comprava un munt de coses innecessàries a la seva neboda.
3- Vaig a veure un client que viu a prop de casa.
4- La veïna ha saludat una amiga que passava pel costat.
5- Truca a la senyora de la neteja.
6- La pel·lícula va divertir els espectadors.
7- Vaig sentir com el cambrer deia a l'encarregat que havien d'atendre millor els darrers clients.

2- Completa les frases següents amb la forma adequada del pronom feble:

1- Si busca un bon cotxe, aquí el trobarà.
2- Es pot fer això, si vostè ho vol.
3- Aneu a sentir el conferenciant i escolteu-lo bé.
4- On l'he sentida jo, aquesta frase?
5- Tenim amb nosaltres una persona que li vol preguntar una cosa, senyor Torres.


Expressió escrita

La postal

La postal és un document breu, espontani i expressiu que s'envia a amics i parents amb finalitats diverses, com ara recordar-los quan ets de vacances, felicitar-los...
Les parts característiques de la postal són:
-Data i lloc des d'on s'escriu.
- Salutació.
- Text breu amb el missatge concret que es vol transmetre.
- Comiat.
- Signatura.
- A la part dreta, nom, cognoms i adreça del destinatari ( carrer, número, pis, porta, ciutat i codi postal; si s'escriu a /des de l'estranger ha de dur el país de destinació).


Puntuació

Els signes d'interrogació i d'exclamació

Els signes d'interrogació i d'exclamació es col·loquen al final de les frases interrogatives i exclamatives, respectivament.
No s'ha de posar mai punt darrere aquests signes perquè ja marquen el final d'una frase; en canvi, sí que hi posem coma, i punt i coma si la frase continua.

Per què no te n'hi vas? Què et passa?
Què dius?; no et sento.
I tant! Ja me'n recordo.
Ei!, no te'n vagis.

Exercicis

1- Ets de vacances des de fa quinze dies i aviat hauràs de tornar. Escriu una postal a un amic i explica-li com t'ho estàs passant, què fas i quan penses tornar.
Si vols que et corregim aquesta activitat la pots enviar a l'adreça següent: cda.pas.gov@andorra.ad

2- Posa els signes de puntuació que falten en aquesta postal:

Eivissa, 5 d'agost de 2010
Hola Roger
Com va això de treballar durant el mes d'agost Jo també em canso molt eh Tot el dia que vaig i vinc: ara a la platja ara a un museu ara a una festa...
Esgotador Ara de debò per què no véns uns quants dies amb mi
Et trobo a faltar
Petons
Anna


La pregunta del mes

De concebre fem concepció. I dels verbs següents?:
1- confondre:
2- confeccionar:
3- fixar:
4- actuar:
5- imprimir:

Només cal que enviïs la resposta correcta al correu cda.pas.gov@andorra.ad i podràs guanyar 2 entrades per un museu.