Solucions exercici verbs
Encara no conec el company de la meva neboda.
M’agradaria que em diguessis per què ho vas fer.
Fes-ho quan vulguis.E
Pere, si no fossis tan desagradable, no tindries tants problemes.
Cal canviar la bombeta perquè s’ha fos.
Si parleu tan ràpid, no us entenc.
I els pares? Saps si demà vindran a dinar amb nosaltres?
Saps si en aquell mercat venen llaminadures?
Dimarts passat, mentre tu arribaves a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres.
Els pronoms febles. Aspectes ortogràfics i morfològics
Davant i darrere del verb
S’escriuen darrere del verb quan aquest és infinitiu, gerundi o imperatiu. En els altres casos, el pronom va davant del verb.
Dona’m, agafar-me o donant-me
Quan el verb és format per un auxiliar i un infinitiu o un gerundi, el pronom es pot col·locar davant o darrere del verb.
Va donar-me o em va donar; estava mirant-lo o l’estava mirant
Formes reforçades i formes elidides
Les formes reforçades s’utilitzen davant d’una forma verbal que comença en consonant, en la combinació de dos pronoms, i en general darrere un altre pronom acabat en –s. La forma –us es fa servir darrere un verb acabat en vocal no formant diftong:
Ja et veuran, no cal que els cridis.
Els la tornarem aviat.
Digueu-nos-la aviat.
No acaba d’entendre-us.
Les formes elidides són les que escrivim davant del verb o d’un altres pronom quan comencen en vocal o –h. S’escriuen amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida:
T’agafarem.
T’hi veurem.
*L’apòstrof s’escriu com més a la dreta millor:
Se’n van. Se n’ha anat.
*Els pronoms ens, us i els no tenen formes elidides:
Ens agafaran. Us heu deixat una cosa. Els avisaré tot seguit.
Formes plenes i formes reduïdes
Amb els pronoms que van darrere del verb, si el verb acaba en vocal (menys U), escrivim les formes reduïdes dels pronoms; però si acaba en consonant o U, escrivim una forma plena. Sempre se separa el pronom de darrere del verb amb un apòstrof o un guió.
No volien alçar-se. Escolta’l atentament. Emporteu-vos-la.
També escrivim les formes plenes me, te, se precedint un altre pronom (davant o darrere del verb):
Que me la diràs? No te les deixis aquí. Ell se n’hi ha anat.
Les formes reduïdes solen ser apostrofades, també en combinació amb un altre pronom:
Aixeca’t. Mira’l. No se’n volia anar.
Exercicis
1. Torna a escriure els grups següents separant el verb i els pronoms:
anarsenhi ………………………….. elslava tornar …………………………..
mirarmels ………………………….. diguelsho ………………………………..
beuren …………………………….. rebentantlhi …………………………….
escoltarlosels ……………………… aixequeuvosen …………………………
elselsguardaven ………………….. Senhiva posar …………………………
2. Torna a escriure aquestes frases posant els pronoms darrere del verb:
Em pots dir on són? ……………………………………………………………
Els vénen a esperar cada dia. ………………………………………………..
Ens van dir que no. …………………………………………………………….
Us vau llevar tard. ………………………………………………………………
Se’n pot emportar dos més. ……………………………………………………
Recursos
▼
Exàmens oficials
▼
dilluns, 22 de març del 2010
dimarts, 16 de març del 2010
Millorem la llengua
El verb. Formes regulars
El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.
Fomes personals i formes no personals
Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.
Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…
Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.
L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:
Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.
El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:
Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.
El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:
Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.
Els morfemes verbals
Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:
Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.
La conjugació verbal
En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.
Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)
infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats…
Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)
Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)
Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)
Perífrasis verbals
D’obligació i probabilitat:
haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.
Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:
Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.
Exercici
Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:
Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)
El verb és l’element indispensable de l’oració que té flexió. Tots els verbs tenen unes terminacions que expressen matissos diferents.
Fomes personals i formes no personals
Les formes amb una terminació que indica nombre, persona, temps, aspecte i mode s’anomenen formes personals.
Els meus germans venien…: plural, 3a persona, passat…
Les formes que expressen els matisos verbals anteposats al verb s’anomenen formes auxiliars: HAVER (temps compostos), ANAR (passat perfet) o SER (passiva).
Acompanyen aquestes formes auxiliars les formes no personals del verb: l’infinitiu, el gerundi i el participi.
L’infinitiu és el “nom” del verb. Equival a un substantiu i apareix en moltes oracions subordinades, en perífrasis verbals i en el pretèrit perfet de tots els verbs:
Arribar tard és un mal senyal.
Començava a ploure quan vam arribar al campament.
Vas posar malament la funda.
El gerundi equival a un adverbi i surt en oracions subordinades i perífrasis verbals:
Cantant tan fluix, qui vols que et senti?
Estic llegint un llibre apassionant.
El participi equival a un adjectiu i sovint en fa la funció. També apareix en oracions subordinades i perífrasis verbals:
Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar.
No t’ha deixat la factura preparada.
Els morfemes verbals
Nombre: singular o plural.
Persona: jo, tu, ell, ella, vostè, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès
Temps: indiquen el moment en què té lloc l’acció, el comportament, l’estat… expressat pel verb.
Aspecte: alguns morfemes indiquen que la idea expressada pel verb ha tingut un principi i un final (va cantar), o que el procés nomes s’ha iniciat i no sabem quan s’ha acabat (portava l’abric)…
Mode: marquen la manera com es realitza la idea expressada pel verb:
Lluïsa, porta’m això!
Voldria que em diguessis qui pot haver estat.
La conjugació verbal
En català hi tres modes de conjugació verbal, que es diferencien per la vocal que predomina en la majoria de terminacions: -A, a la primera, -E, a la segona; i –I a la tercera.
Conjugació completa dels verbs: (exemple verb cantar)
infinitiu: cantar gerundi: cantant participi: cantat, cantada, cantats…
Mode INDICATIU:
Present (canto…); Pretèrit indefinit (he cantat…); Pretèrit imperfet (cantava…); Pret. plusquamperfet (havia cantat); Pret. perfet (cantí…), Pret. anterior (haguí cantat…); Pret. perfet perifràstic (vaig cantar…) Pret. anterior perifràstic (vaig haver cantat…); Futur (cantaré…); Futur compost (cantaré…); Condicional (cantaria…); Condicional compost (hauria cantat…)
Mode SUBJUNTIU:
Present (canti…); Pret. perfet (hagi cantat…); Imperfet (cantés…); Pret. plusquamperfet (hagués cantat…)
Mode IMPERATIU:
Present (canta tu, …)
Perífrasis verbals
D’obligació i probabilitat:
haver de+infinitiu caldre+infinitiu caldre+que+oració
Has de treballar. Cal anar-hi. Cal que t’afanyis.
Indiquem probabilitat o dubte amb la perífrasi deure+infinitiu, o les expressions és fàcil/és probable:
Qui deu ser? És probable que sigui el Ferran.
Exercici
Escriu la forma adequada del verb que et donem entre parèntesis:
Encara no ……………. el company de la meva neboda. (conèixer)
M’agradaria que em ……………… per què ho vas fer. (dir)
Fes-ho quan …………….. (voler)
Pere, si no …………….. tan desagradable, no tindries tants problemes. (ser)
Cal canviar la bombeta perquè s’ha ……………… (fondre)
Si parleu tan ràpid, no us ……………….. (entendre)
I els pares? Saps si demà …………….. a dinar amb nosaltres? (venir)
Saps si en aquell mercat ………….. llaminadures? (vendre)
Dimarts passat, mentre tu ……………… a l’aeroport, jo prenia un avió cap a Londres. (arribar)
dilluns, 8 de març del 2010
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis sobre pronoms
1.
nosaltres (1a)
ells (3a), jo (1a)
mi (1a)
vosaltres (2a, ell (3a), jo (1a)
elles (3a)
vós (2a)
si (3a)
tu (2a), ella (3a)
vostè (2a)
2.
Per què vas treure’t el barret?
No podia moure’s.
Gairebé no va escriure’ns.
Va caure’m una pedra al peu.
Vaig escriure’n tres, de cartes.
Va ajeure’s al mig del carrer.
Va portar-me molts problemes.
Quants podem obtenir-ne?
Volia distreure’l.
Vaig asseure’m a primera fila.
No sé fer-lo, aquest problema.
La invitació
Les invitacions són textos escrits amb què es convida algú a un acte en un lloc concret i en una data i hora determinades.
Estructura
Emissor: persona o entitat que convida
Dades de l’acte: tipus d’acte o nom de l’acte; lloc, dia i hora; nom de la persona a qui es convida (opcional)
Datació: lloc i data
Recomanacions
– Les invitacions tenen diferents graus de formalitat segons la relació existent entre emissor i receptor. En les invitacions fetes per entitats o institucions s’utilitza un llenguatge formal, mentre que en les invitacions a un familiar o un amic es pot fer servir un llenguatge menys formal.
– Tractaments personals
Emissor: si la invitació és formal es fa en tercera persona del singular (La presidenta de l’associació es complau a convidar-vos...). Si no és formal, en primera persona (Us convido... / Us convidem...).
Receptor: tu (Et convido...) o vosaltres (Us convido...) si entre l’emissor i el receptor la relació és propera. Vós (Us convido...) o vostè (El convido.... / La convido...) si la relació és més distant.
– La invitació pot incloure altres informacions, a més de les esmentades a l’apartat de l’estructura, com la petició de confirmació d’assistència, la necessitat de presentar la invitació, les personalitats que presidiran l’acte o hi assistiran, etc.
– La datació s’ha de fer de la manera següent:
Lloc, seguit d’una coma i sense la preposició a; dia (opcional, en xifres); mes (en lletra minúscula, precedit de la preposició de si hem escrit el dia); any (en xifres, sense punt i precedit de de o del). Per exemple:
Encamp, 10 de març del 2010
Exercici
Treballes en un local on es fan actes musicals i literaris i esteu preparant la presentació d’un llibre. Escriu la invitació que heu de fer arribar als clients.
(Ens pots enviar la invitació en un document de Word a una de les adreces electròniques dels centres d’autoaprenenentatge i te la tornarem corregida.)
1.
nosaltres (1a)
ells (3a), jo (1a)
mi (1a)
vosaltres (2a, ell (3a), jo (1a)
elles (3a)
vós (2a)
si (3a)
tu (2a), ella (3a)
vostè (2a)
2.
Per què vas treure’t el barret?
No podia moure’s.
Gairebé no va escriure’ns.
Va caure’m una pedra al peu.
Vaig escriure’n tres, de cartes.
Va ajeure’s al mig del carrer.
Va portar-me molts problemes.
Quants podem obtenir-ne?
Volia distreure’l.
Vaig asseure’m a primera fila.
No sé fer-lo, aquest problema.
La invitació
Les invitacions són textos escrits amb què es convida algú a un acte en un lloc concret i en una data i hora determinades.
Estructura
Emissor: persona o entitat que convida
Dades de l’acte: tipus d’acte o nom de l’acte; lloc, dia i hora; nom de la persona a qui es convida (opcional)
Datació: lloc i data
Recomanacions
– Les invitacions tenen diferents graus de formalitat segons la relació existent entre emissor i receptor. En les invitacions fetes per entitats o institucions s’utilitza un llenguatge formal, mentre que en les invitacions a un familiar o un amic es pot fer servir un llenguatge menys formal.
– Tractaments personals
Emissor: si la invitació és formal es fa en tercera persona del singular (La presidenta de l’associació es complau a convidar-vos...). Si no és formal, en primera persona (Us convido... / Us convidem...).
Receptor: tu (Et convido...) o vosaltres (Us convido...) si entre l’emissor i el receptor la relació és propera. Vós (Us convido...) o vostè (El convido.... / La convido...) si la relació és més distant.
– La invitació pot incloure altres informacions, a més de les esmentades a l’apartat de l’estructura, com la petició de confirmació d’assistència, la necessitat de presentar la invitació, les personalitats que presidiran l’acte o hi assistiran, etc.
– La datació s’ha de fer de la manera següent:
Lloc, seguit d’una coma i sense la preposició a; dia (opcional, en xifres); mes (en lletra minúscula, precedit de la preposició de si hem escrit el dia); any (en xifres, sense punt i precedit de de o del). Per exemple:
Encamp, 10 de març del 2010
Exercici
Treballes en un local on es fan actes musicals i literaris i esteu preparant la presentació d’un llibre. Escriu la invitació que heu de fer arribar als clients.
(Ens pots enviar la invitació en un document de Word a una de les adreces electròniques dels centres d’autoaprenenentatge i te la tornarem corregida.)
dilluns, 1 de març del 2010
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis sobre l'adjectiu
1. insigne, feliç, sòlida, blava, fresca, roja, prioritària, còmoda, pobra, noble, lletja, ingènua
2. insignes; felices, feliços; sòlids, sòlides; blaus, blaves; frescos, fresques; rojos, roges; prioritaris, prioritàries; còmodes; pobres; nobles; lletjos, lletges; ingenus, ingènues
Pronoms personals
Els pronoms són partícules gramaticals que substitueixen algun element. De pronoms personals, n’hi ha de forts o tònics i de febles o àtons.
Els pronoms personals tònics substitueixen noms de persones, i són els següents:
singular
jo, mi (primera persona)
tu (segona persona)
ell, ella (tercera persona)
plural
nosaltres (1a persona)
vosaltres (2a persona)
ells, elles (3a persona)
pronom reflexiu
si
A més d’aquestes formes, hi ha vostè i vostès, que corresponen a un tractament més formal i es refereixen a la persona receptora del missatge, o sigui que són de segona persona, però fent servir el verb en tercera persona.
També tenim el pronom vós, que es refereix al receptor, amb el verb en segona persona del plural.
Pronoms febles
Els pronoms febles poden substituir des de simples paraules a sintagmes llargs. Sempre van al costat del verb (davant o darrere).
Li fa un petó / Fes-li un petó.
Es poden apostrofar:
M’afalaga / Vol veure’m.
Darrere del verb, els pronoms febles sempre s’hi uneixen o amb un apòstrof o amb un guió.
Les formes principals són les següents:
1a persona
em (sing.)
ens (plur.)
2a persona
et (sing.)
us (plur.)
3a persona
el (masc. sing.)
la (fem. sing.)
els (masc. plur.)
les (fem. plur.)
li (masc. i fem. sing.)
els (masc. i fem. plur.)
es
ho
en, hi
Més endavant us ampliarem la informació sobre les formes que poden adoptar els pronoms febles segons la posició respecte al verb i els elements que substitueixen.
Exercicis
1. Assenyaleu els pronoms personals forts de les oracions següents i digueu de quina persona són:
- Nosaltres portarem el berenar.
- Ells treballen al matí, però jo treballo tot el dia.
- Parla de mi amb menyspreu.
- Mentre vosaltres parleu amb ell, jo arreglaré la minestra.
- Pots anar amb elles a tot arreu.
- Vós obrireu els parlaments.
- Cada germà treballa per a si.
- Ni tu ni ella no podeu queixar-vos.
- Vostè dirà.
2. Reescriviu aquestes frase amb el pronom feble darrere el verb:
- Per què et vas treure el barret?
- No es podia moure.
- Gairebé no ens va escriure.
- Em va caure una pedra al peu.
- En vaig escriure tres, de cartes.
- Es va ajeure al mig del carrer.
- Em va portar molts problemes.
- Quants en podem obtenir?
- El volia distreure.
- Em vaig asseure a la primera fila.
- No el sé fer, aquest problema.
Pregunta del mes
Quin pronom feble s’utilitza per substituir complements de lloc que comencen amb la preposició a o en?
(Encara no us ho hem explicat, però si ho sabeu, vinga, que qui contesti primer tindrà premi!)
1. insigne, feliç, sòlida, blava, fresca, roja, prioritària, còmoda, pobra, noble, lletja, ingènua
2. insignes; felices, feliços; sòlids, sòlides; blaus, blaves; frescos, fresques; rojos, roges; prioritaris, prioritàries; còmodes; pobres; nobles; lletjos, lletges; ingenus, ingènues
Pronoms personals
Els pronoms són partícules gramaticals que substitueixen algun element. De pronoms personals, n’hi ha de forts o tònics i de febles o àtons.
Els pronoms personals tònics substitueixen noms de persones, i són els següents:
singular
jo, mi (primera persona)
tu (segona persona)
ell, ella (tercera persona)
plural
nosaltres (1a persona)
vosaltres (2a persona)
ells, elles (3a persona)
pronom reflexiu
si
A més d’aquestes formes, hi ha vostè i vostès, que corresponen a un tractament més formal i es refereixen a la persona receptora del missatge, o sigui que són de segona persona, però fent servir el verb en tercera persona.
També tenim el pronom vós, que es refereix al receptor, amb el verb en segona persona del plural.
Pronoms febles
Els pronoms febles poden substituir des de simples paraules a sintagmes llargs. Sempre van al costat del verb (davant o darrere).
Li fa un petó / Fes-li un petó.
Es poden apostrofar:
M’afalaga / Vol veure’m.
Darrere del verb, els pronoms febles sempre s’hi uneixen o amb un apòstrof o amb un guió.
Les formes principals són les següents:
1a persona
em (sing.)
ens (plur.)
2a persona
et (sing.)
us (plur.)
3a persona
el (masc. sing.)
la (fem. sing.)
els (masc. plur.)
les (fem. plur.)
li (masc. i fem. sing.)
els (masc. i fem. plur.)
es
ho
en, hi
Més endavant us ampliarem la informació sobre les formes que poden adoptar els pronoms febles segons la posició respecte al verb i els elements que substitueixen.
Exercicis
1. Assenyaleu els pronoms personals forts de les oracions següents i digueu de quina persona són:
- Nosaltres portarem el berenar.
- Ells treballen al matí, però jo treballo tot el dia.
- Parla de mi amb menyspreu.
- Mentre vosaltres parleu amb ell, jo arreglaré la minestra.
- Pots anar amb elles a tot arreu.
- Vós obrireu els parlaments.
- Cada germà treballa per a si.
- Ni tu ni ella no podeu queixar-vos.
- Vostè dirà.
2. Reescriviu aquestes frase amb el pronom feble darrere el verb:
- Per què et vas treure el barret?
- No es podia moure.
- Gairebé no ens va escriure.
- Em va caure una pedra al peu.
- En vaig escriure tres, de cartes.
- Es va ajeure al mig del carrer.
- Em va portar molts problemes.
- Quants en podem obtenir?
- El volia distreure.
- Em vaig asseure a la primera fila.
- No el sé fer, aquest problema.
Pregunta del mes
Quin pronom feble s’utilitza per substituir complements de lloc que comencen amb la preposició a o en?
(Encara no us ho hem explicat, però si ho sabeu, vinga, que qui contesti primer tindrà premi!)