Millorem la llengua

Solucions exercicis p, b, t, d, c, g

club, cap, xop, equip, àrab, esclop, estrip, bisíl·lab, prop, drap, adob, miop, tub, nap, rap, estrep, sap, cap, grup, rep
paret, pot / poc, llarg, foc, fàstic, sud / suc, èxit, pedagog, groc, gat, tap, verd, càstig, abric, verd, llet, fred, encàrrec, ràpid, lloc


L’adjectiu


Els adjectius qualifiquen la idea designada per un nom; poden actuar, doncs, com a complements del nucli d’un sintagma nominal, i admeten les marques de gènere i nombre.

Gènere i nombre

Els gènere i el nombre de l’adjectiu depenen del nom que acompanya. Tenint en compte el gènere, els adjectius es poden classificar en adjectius de dues terminacions i adjectius d’una sola terminació. Els de dues terminacions tenen quatre formes: masculí singular, femení singular, masculí plural i femení plural.


Adjectius de dues terminacions

verd, verda, verds, verdes
net, neta, nets, netes
savi, sàvia, savis, sàvies
brut, bruta, bruts, brutes

Sovint hi ha modificacions ortogràfiques (la c canvia per g, la t per d, la c per qu, la u per v, la l per l·l, leg per loga, o apareix una n intercalada:

groc, groga, grocs, grogues
menut, menuda, menuts, menudes
oblic, obliqua, oblics, obliqües
blau, blava, blaus, blaves
nul, nul·la, nuls, nul·les
homòleg, homòloga, homòlegs, homòlogues
sa, sana, sans, sanes

Els acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural amb la terminació -os: grisos, dolços, fixos, baixos...

Els acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural masculí: frescs o frescos, lleigs o lletjos...


Adjectius d’una terminació

Tenen dues formes: singular i plural.

Són els acabats en -ble, -al, -el, -il, -ar, -or, -ant, -ent, -a:

amable, amables
igual, iguals
fidel, fidels
difícil, difícils
escolar, escolars
anterior, anteriors
amargant, amargants
prudent, prudents
hipòcrita, hipòcrites

També n’hi ha alguns d’acabats en -e, tot i que la majoria dels acabats en -e són de dues terminacions i fan el femení en -a (negre, negra, negres, negres):

jove, joves

Aquests darrers solen coincidir amb adjectius d’una terminació en castellà, excepte en algun cas (pobre, pobra – dues en català i una en castellà); rude (una en cat. i dues en cast.).

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural: capaç, capaços, capaces...


Exercicis

1. Escriu el femení singular dels adjectius següents:

insigne
feliç
sòlid
blau
fresc
roig
prioritari
còmode
pobre
noble
lleig
ingenu

2. Digues quines són les formes del plural dels adjectius anteriors i distingeix-ne la masculina i la femenina, si escau.

Millorem la llengua

Solucions dels exercicis sobre Carnestoltes

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:
• Ser un carnestoltes: B
• a) Ser un embriac
• b) Ser poc seriós
• c) Ser vegetarià
• Anar fet un carnestoltes: C
• a) Anar brut i despentinat
• b) Anar mal alimentat
• c) Anar mal vestit
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes: B
• a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
• b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
• c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes: A
• a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
• b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
• c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Sopa de lletres:
monja, bruixa, pres, superheroi, pirata, prostituta, infermera, princesa, pallasso i dimoni



Solució de la pregunta del mes

El relat mític a què ens referíem és la llegenda d'Isis i Osiris, en la qual Isis, deessa de la fecunditat, recupera, recompon i ressuscita el cos del seu germà Osiris, déu del blat, que havia estat assassinat, esquarterat i escampat pel Nil per llur germà Seth, déu de la violència i el desordre. Després de ressuscitar, Osiris esdevé el déu de la resurrecció i roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts.
El Ricard Torres ha estat el primer de contestar correctament i ha guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.



Ortografia: P/B, T/D, C/G en posició final

Quan estan en posició final de síl·laba, les parelles p/b, t/d , c/g sonen igual: p i b sonen [p], t i d sonen [t] i c i g sonen [k]. Per resoldre possibles dubtes ortogràfics, cal tenir en compte les normes següents:

1. Si una paraula acaba en vocal tònica, s’hi escriu p, t, c: sap, llop, cap, abric...

Excepcions: adob, club, tub, cub; els mots femenins acabats en –itud: quietud, solitud, actitud...; fred, sud, David, Alfred...; pedagog, demagog, zig-zag, mag...

2. Si acaba en vocal àtona o en consonant, ens hem de fixar en algun derivat per escriure p, b; t, d, o c, g: destorb – destorbar, sord – sordesa, llarg - allargar, esquerp – esquerpa, sort – sortós, clàssic – clàssica...

Excepcions: la 1a persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acabats en –nc: tinc, vinc, venc, entenc...; les paraules mànec, espàrrec, préssec, ànec, càrrec, rònec, fàstic...

3. Per saber quina lletra s’escriu a final de síl·laba a l’interior d’un mot, cal recordar els conjunts de grafies següents:

ab- absolut, abdomen... (excepció: apte)
ob- objecte, obtenir... (excepció: optar, òptim, opció, òptic...)
sub- submarí, subjecte...
cap- capdamunt, capçal... (excepcions: cabdal, cabdell, cabdill...)
-pt- captar, escriptor... (excepcions: dubte, sobte, dissabte...)
-tl- atles, atleta...
-tm- atmosfera, ritme...

Recordeu que:

– Els gerundis acaben sempre en –nt: cantant, mirant, fent, tement, dormint, sortint...
– S’escriuen sense –t col·legi, api, premi, corregir, geni.
– Gran s’escriu sense –d, malgrat grandesa, engrandir...
– Quan indica temps i quant indica quantitat.
– Tan acompanya adjectius i adverbis i es correspon amb el castellà tan, i tant acompanya verbs i noms i es correspon amb el castellà tanto.


Exercicis

1. Completeu amb p o b les paraules següents:

clu...
ca...
xo...
equi...
àra...
pro...
ado...
tu...
ra...
sa...
gru...
esclo...
bisíl·la...
dra...
mio...
na...
estre...
ca...
re...

2. Completeu amb b, p, t, d, c, g:

pare...
po...
llar...
fo...
fàsti...
su...
èxi...
pedago...
gro...
ga...
ta...

ver...
estri...
càsti...
abri...
ver...
lle...
fre...
encàrre...
ràpi...
llo...

Solucions als exercicis


1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

1. El Barça guanya per 2-0 davant l'Atlètic de Madrid.
2. Les sol·licituds es poden lliurar a qualsevol centre.
3. Una fallada en el sistema d'oxigen causa dos morts a l'Hospital de Maó.
4. Dijous passat es va celebrar un còctel a l'Hotel de les Arts amb motiu de la presentació del cotxe de l'any.
5. En Pere i l'Albert havien anat a sopar a casa dels avis.

3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

[És a dir], existia, [entre les dues ales combatives], una Catalunya moderada, [predominantment conservadora]. Els seus medis dirigents, [i en particular el patronat tèxtil [(bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", [que vol dir "mercat espanyol"!]]], no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, [al capdavall la més "legítima"]. Cànovas, ["conservador liberal"], els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, [però], quan esdevé, [com esdevindrà], "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62

Lèxic de Carnestoltes

El nom

Carnestoltes és el nom habitual del Carnaval als Països Catalans, i també se'l coneix com la festa dels darrers dies. Totes tres denominacions fan referència al final del temps d'abundància que precedeix el dejuni de la quaresma: el mot català carnestoltes ve del llatí carnes tollitas ("carns llevades") i l'italià carnaval ve de l'antic terme carnelevare ("carnllevar").

La tradició

El Carnestoltes, Carnaval o Darrers Dies, és una festa pagana d'hivern que prové de les antigues celebracions dionisíaques grecoromanes de l'època clàssica, i que representa l'abundància i la permissivitat: sota l'anonimat de la màscara o la disfressa, la gent gaudia de més llibertat, es trencaven moltes regles i aprofitaven per fer tot allò que després no estava permès. Posteriorment la tradició cristiana l'ha adoptat com a preludi de la Quaresma, que per a l'església és un període de sacrifici i dejuni que comença el Dimecres de Cendra. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Avui en dia el Carnestoltes és una festa popular lúdica que manté aquest caràcter desenfrenat i satíric on la gent surt al carrer amb disfresses i comparses. El Carnestoltes és una celebració que pertany al culte lunar, i per això és una festa mòbil al calendari. Enguany se celebra el dilluns 15 de febrer (i per tant aquest dia els CAA estaran tancats).

Els personatges

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma:

El rei Carnestoltes: un personatge gras, bevedor, fester i esbojarrat.

La vella Quaresma: l'enemiga del rei Carnestoltes, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.

D'aquí ve que la paraula carnestoltes signifiqui també el ninot de palla vestit amb roba amb què es representava el personatge del rei Carnestoltes. Hom el penjava per finestres, balcons i places públiques durant les festes de Carnaval i era cremat el darrer dia com a ritual de fi de festa.

Menges carnavalesques

El dijous anterior al Dimecres de Cendra és conegut com el Dijous Gras o Dijous Llarder i és el tret de sortida de les festes de Carnestoltes. Antigament era costum que els infants anessin per les cases captant ous. Durant aquests dies s'acostumen a menjar tot tipus de preparats porcins i ous.

A Mallorca també es farceixen ensaïmades i coques de sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.

Els refranys

Heus aquí alguns dels nostres refranys sobre el Carnestoltes:

• A Carnestoltes, bones voltes
• A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
• Amor de Carnaval, és el que més val
• Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
• Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants
• Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
• Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
• Carnaval gelat, espiga granada
• Carnaval se'n va, sembra ton all
• Carnestoltes dóna voltes
• Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
• Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
• Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes
• Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
• Casament de Carnaval, casament que res val
• De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
• De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
• De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
• Del Carnaval, no en facis cabal
• Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere
• Després de Sant Anton Carnestoltes són
• El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
• El qui és carcamal, tot l'any fa Carnaval
• Les ballades de Carnaval surten per Tots Sants
• Més tard o més matiner, Carnaval dins el febrer
• Per Carnaval, tot s'hi val

EXERCICIS

1. Digues quin és el significat correcte de les següents frases fetes:

• Ser un carnestoltes
  a) Ser un embriac
  b) Ser poc seriós
  c) Ser vegetarià
  
  
• Anar fet un carnestoltes
  a) Anar brut i despentinat
  b) Anar mal alimentat
  c) Anar mal vestit
  
  
• Fer cara de dijous sant i fets de carnestoltes
  a) Tenir mal aspecte físic l'endemà de sortir de festa
  b) Aparentar un comportament virtuós que en realitat no es té
  c) Assistir a un ofici religiós vestit amb roba poc decorosa
  
  
• Dóna la raó al gat, que farem carnestoltes
  a) Si el deixes menjar tant com vulgui, farem una despesa molt gran d'aliments
  b) Si et refies d'ell, quan menys t'ho pensis et pot fer mal
  c) Si dónes la raó a qui no la té, després tindrem poblemes

2. Troba sis disfresses típiques de Carnestoltes en aquesta sopa de lletres:

LA PREGUNTA DEL MES

Una altra hipòtesi etimològica del mot "Carnaval" sosté que prové del llatí carru navalis ("carro naval"), amb referència a un singular episodi de la mitologia egípcia en què un déu originàriament agrícola esdevé finalment el déu de la resurrecció després de ser assassinat i esquarterat pel seu germà, el déu de la violència, i posteriorment recompost i ressuscitat per la seva germana, deessa de la fecunditat. En aquest relat llegendari el cos del déu protagonista navega diversos cops pel Nil: primerament en ser-hi llençat dins un sarcòfag, més tard en ser trobat a Byblos i retornat a Egipte a bord d'un vaixell reial, i finalment quan el fratricida en troba el cadàver amagat en un pantà i el llença de nou al Nil fet a Trossos. Quan la germana en troba i recompon els trossos convertint-lo en la primera mòmia d'Egipte, el protagonista roman a l'inframón jutjant les ànimes dels morts, on se'l coneix com el "senyor de més enllà del límit", tal com el Carnestoltes ens situa, protegits com mòmies sota les nostres disfresses, més enllà dels límits permesos.

Ens sabries dir els noms de la parella protagonista que dóna nom a aquest mite?

La primera persona que ens enviï la resposta correcta guanyarà una entrada per a dos persones per al Museu del Perfum!

Solucions als exercicis

1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

*Observa que els quatre primers són intercanviables i els altres no.

Addicte al risc

És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: unes gotes de feina, una altra de rigor professional, una part d'intuïció i un bon raig de risc. El doble examen de passarel·la a què se sotmet cada any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser el seu eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè una dosi de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien el mateix gust, per això aquest home un pèl tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, cada nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins seu la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.

2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

1. Els alumnes van dir que no en volien saber res.
2. Si els costos de personal són gaire alts no podran tirar endavant l'empresa.
3. Demaneu-los quant tardaran a servir-nos-ho.
4. Actualment ja no se'n demana tant com abans.
5. Aquest mes han arribat bastants comandes a l'empresa.

3. Escriu en lletres les quantitats següents:

• 21.345 = vint-i-un mil tres-cents quaranta-cinc
• 9.873 = nou mil vuit-cents setanta-tres
• 33.764 = trenta-tres mil set-cents seixanta-quatre
• 7.229 = set mil dos-cents vint-i-nou
• 16.788 = setze mil set-cents vuitanta-vuit
• 1/4 del total = un quart del total
• 2/5 de la quantitat = dos cinquens de la quantitat / dos cinquenes parts de la quantitat
• La pàgina 121 = La pàgina cent vint-i-u
• La 7a edició = La setena edició
• El papa Joan XVIII = El papa Joan vint-i-tres

L'oració simple

El subjecte

És la persona o cosa de la qual diem quelcom en la resta de l'oració.

Sempre concorda en nombre amb el verb.

Ex: __ El calendari és damunt la taula.

_____ Els calendaris són damunt la taula.

Els elements que poden exercir la funció de subjecte són:

• Un sintagma nominal (SN).
  Ex: El tren de mitjanit és a punt d'arribar


• Un pronom tònic.
  Ex: Nosaltres som dels Països Catalans.


• Un infinitiu.
  Ex: Fumar perjudica greument la salut.


• Una oració completa.
  Ex: Que us hagin convençut a vosaltres no vol dir que ens puguin convèncer a nosaltres.

*Hi pot haver oracions sense subjecte quan el verb és impersonal:

• De manera natural (quan enunciem fenomens meteorològics).
  Ex: Aquest matí ha plogut / Demà nevarà.


• Gramatical (el verb va sempre en 3a persona).
  Exs: Fa calor. / Hi ha cinc noies. / És d'hora.


• Per un ús impersonal del verb.
  Exs: Truquen. / T'han enredat. / Diuen que és un llibre interessant.
  (En aquests casos es tracta d'indiferència, ignorància o ocultació del subjecte).

El predicat

En el sintagma verbal o predicat diem quelcom del subjecte de l'oració.

Com el seu nom indica, està format pel verb i els seus complements.

El verb és el nucli d'aquest grup, i també de tota l'oració.

Els complements del verb poden ser de diversos tipus segons el tipus de verb (que determina el tipus de predicat):

VERBS DE PREDICAT NOMINAL

Els verbs copulatius o de predicat nominal o atribuit són ser, estar i semblar.

A part de l'atribut poden portar altres complements però és caracteritzen perquè fan de nexe entre el subjecte i aquest atribut, que pot concordar amb el subjecte:

El Ramon és metge.

La Laura està malalta.

Els nois semblen més baixos.

VERBS DE PREDICAT VERBAL

La majoria de verbs són de predicat verbal, i com a tals tenen un pes molt important a l'oració. Sovint expressen ells sols tot el predicat:

El sol surt.

L'aigua bull.

Els verbs de predicat verbal poden ser:

Verbs transitius: necessiten forçosament un complement directe per poder tenir sentit.

La Maria porta ulleres (no podem dir només La Maria porta).

El Joan cull maduixes (no podem dir només El Joan cull).

Verbs intransitius: poden portar o no complement directe, però no el necessiten forçosament.

El seu germà viu a l'estranger.

La tieta s'ha mort.

Ja arriba el tren.

Demà vindré a casa teva.

L'ordre dels elements

L'ORDRE LÒGIC

En català les oracions amb verb transitiu tenen un ordre lògic o natural que és el següent:

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS + SUBJECTE + VERB + CD (+ C. PRED.) + CI + (C. PREP.) + CC DE LLOC

Exemples:

Des de bon matí la ciutat ha anat recuperant la calma.

Després de la ventada el dia s'ha deixondit fred i sense cap núvol.

Les autoritats ja han ocupat els seus llocs en els primers bancs endomassats.

(Extrets de l'obra Dins el darrer blau de Carme Riera)

L'ORDRE PSICOLÒGIC

Sovint, però, tendim inconscientment a alterar la lògica d'aquest ordre natural de l'oració situant al principi de tot els elements que volem destacar o emfasitzar. El resultat d'aquest procés és el que anomenem ordre psicològic.

Exemples:

A la Casa Fosca ningú no l'espera.

A mà dreta, sobre la ratlla de l'horitzó, es fonien els darrers perfils de la costa.

(Extrets també de Dins el darrer blau de Carme Riera)

ELS INCISOS

Sovint, també, volem complementar un mot o un sintagma afegint-hi una explicació en forma de complement o fins i tot d'oració. Aquests afegit s'anomena incís i, com a regla general, va entre comes i a prop del sintagma o mot que complementa.

La senyora, per molt rica que fos, estava sempre sola.

Barcelona, la capital dels Països Catalans, és una de les ciutats més importants de l'àrea mediterrània.

El Felip, que és un pesat, m'ha demanat que et vingui a veure.

El català, que és una llengua romànica, és fàcil d'aprendre si saps portuguès, castellà o francès.

EXERCICIS

1. Indica el subjecte de totes les oracions del text següent:

Els preus del cabàs de la compra a Girona han notat aquesta primera quinzena de març un important augment, si els comparem amb els del mes de febrer. Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria de productes s'han encarit, principalment el peix i la fruita. El bacallà gran és el que ha experimentat la puja més alta, però també el besuc, el lluç, el rap i l'anxova, mentre que baixa el llenguado. En la carn destaca l'increment del pollastre i en canvi ha disminuït el preu de les costelles de xai. La fruita ha pujat gairebé tota.

Avui, 16-3-1995

2. Ordena de manera lògica els elements de les oracions següents:

1. Guanya per 2-0 el Barça, davant l'Atlètic de Madrid.
2. A qualsevol centre es poden lliurar les sol·licituds.
3. A l'Hospital de Maó, dos morts causa una fallada en el sistema d'oxigen.
4. Dijous passat, a l'Hotel de les Arts, amb motiu de la presentació del cotxe de l'any, es va celebrar un còctel.
5. Havien anat a sopar, en Pere i l'Albert, a casa dels avis.
   

.
3. Assenyala els incisos que hi ha al text següent:

És a dir, existia, entre les dues ales combatives, una Catalunya moderada, predominantment conservadora. Els seus medis dirigents, i en particular el patronat tèxtil (bé que mai no deixa d'apel·lar a la solidaritat dels seus obrers per a la defensa del "treball nacional", que vol dir "mercat espanyol"!), no poden sostenir per gaire temps una atmosfera revolucionària. Desitgen la restauració d'una autoritat, i els és indiferent que sigui la dels Borbons, al capdavall la més "legítima". Cànovas, "conservador liberal", els semblava més aviat massa liberal, massa poc "conservador", excepte, però, quan esdevé, com esdevindrà, "doctrinalment proteccionista".

Pierre Vilar, Introducció a la història de Catalunya, Ed. 62