Recursos

Exàmens oficials

dilluns, 25 de gener del 2010

Solucions als exercicis:

1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Núria sempre estira més el braç que la màniga.
b) Diuen que té el cap ple de pardals, però no és pas veritat.
c) No sé pas què volen ara els veïns.

d) Després del futbol li agrada sortir una estona perquè es posa molt nerviós.
e) Gràcies al Carles he après una mica d'informàtica.

f) Diuen que l'Elies és un bon professional, però no sé on té l'òptica.
g) La botànica és la ciència que estudia els organismes vegetals.
h) Els últims exàmens no eren gaire difícils.
i) L'eslògan deia: depèn de vostè.
j) Vàrem arribar a l'església quan ja no hi havia ningú.


2. Tria l'opció correcta:


  • aquestes fotografies; te les pots mirar a l'hora del te.
  • Es diu Jordi; és entremaliat, però molt afectuós.
  • Si la cous , la carn de be surt molt bona.
  • Aquella dona sempre dóna menjar als coloms.
  • Aquest mes que ve tindré més feina que mai.
  • No pas si se sap la lliçó.
  • Què vols que faci?
  • Si hi estàs d'acord, li direm que .
  • Ma mare hi té la trencada.
  • Sóc molt dormilega: sempre dormo com un soc.

3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:

Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teníem un examen d’història i només de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minúscula, però es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algú més que copiés suspendria tota la classe. Jo m’asseia bé i em queien més pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era allà davant meu hi quedava completament colgat a sota i només li sortia una mà que anava movent a poc a poc com si fes adéu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia què fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la mà i me n’anava.



Maria Mercè ROCA, El col·leccionista de somnis, 1987


-------------------------------------------------------------------------------------------------------


Els quantificadors i els indefinits






Els quantificadors



Com el seu nom indica, són aquelles paraules que emprem per indicar quantitats, i poden ser numerals o quantitatius en funció de si indiquen respectivament quantitats exactes o inexactes.




ELS NUMERALS


Són els que indiquen una quantitat de forma exacta.

Ex: set mil vuit-centes trenta-sis.



N'hi ha diversos tipus segons la dada quantitativa que aporten:

  • cardinals: indiquen el nombre d'elements
  • ordinals: indiquen l'ordre dels elements dins el conjunt
  • partitius: indiquen les parts d'un conjunt
  • múltiples o multiplicatius: indiquen la multiplicitat respecte l'element

Numerals cardinals


Corresponen als nombres o números:


zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou,
vint, vint-i-un(a), vint-i-dos...,
trenta, trenta-un(a), trenta-dos...
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent, dos-cent(e)s, tres-cent(e)s...
mil, dos mil, tres mil, ..., deu mil, onze mil, ... , vint mil, vint-i-un(a) mil...
cent mil, dos-cent(e)s mil...
un milió, dos milions...
un bilió, dos bilions...
un trilió, dos trilions...


El que es refereix a la unitat coincideix amb l'article indeterminat singular i per tant pot tenir femení: un / una. Consegüentment el podran tenir tots els tinguin un 1 a les unitats (llevat que sigui un 11): onze però vint-i-un / vint-i-una, trenta-un / trenta-una...



També tenen femení els múltiples de 100: dos-cents/dos-centes, tres-cents/tres-centes...



El nom del números, en canvi, és sempre invariable: el número u, el número trenta-u, el número cinc-cents...




I com s'escriuen?



La regla del duc



Per recordar fàcilment com s'escriuen, podem pensar que la noblesa posseeix grans quantitats i per tant els nombres es regeixen per la regla del duc:



D-U-C = desenes - unitats - centenes



És a dir: emprem el guionet només per a unir les desenes amb les unitats (setanta-tres) i les unitats amb les centenes (sis-cents).




I la conjunció?



La conjunció "i" s'utilitza només entre la segona desena i les unitats:

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou

Però

trenta-u, quaranta-dos, cinquanta-tres, seixanta-quatre, setanta-cinc, vuitanta-sis, noranta-set.




Numerals ordinals



Els quatre primers tenen forma pròpia:

primer / primera, segon / segona, tercer / tercera, quart / quarta...



I a partir del cinquè s'afegeix al cardinal la terminació -è pel masculí i -ena pel femení:

cinquè / cinquena, sisè / sisena...,
setzè / setzena, dissetè / dissetena...,
vint-i-unè / vint-i-unena...,
vuitanta-novè, vuitanta-novena...


Naturalment també poden tenir plural:

primers / primeres..., divuitens, divuitenes...


Les abreviacions corresponents es fan amb el número seguit de la darrera lletra pel singular i les dues darreres pel plural (sempre sense superindexar i sense ratlleta a sota):

1r / 1a / 1rs / 1es,
2n / 2a / 2ns / 2es,
4t / 4a / 4ts / 4es,
5è, 5a / 5ns / 5es, ...
136è... 137a... 138ns... 139es...


Numerals partitius



Coincideixen en la forma amb els ordinals, llevat de:


mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter, quarta o quartera... o una quarta part
desè o dècim... o una dècima (part)
centè o centèssim... o una cèntèssima (part)
milè o mil·lèssim... o una mil·lèssima (part)



Numerals multiplicatius o múltiples



doble, triple, quàdruple, quintuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, ..., cèntuple.





ELS QUANTITATIUS



Són els que indiquen una quantitat de forma inexacta. Ex: bastant.

Poden ser variables o invariables, i sovint van seguits de preposició. Ex: molt de


Variables: adopten formes diferents segons el gènere i el nombre.
  • quant, quanta, quants, quantes (de)
  • tant, tanta, tants, tantes (de)
  • molt, molta, molts, moltes (de)
  • poc, poca, pocs, poques (de)
  • bastant, bastants (de)
  • gaire, gaires (de)

Invariables: tenen una sola forma.

  • més (de)
  • menys (de)
  • prou (de)
  • força
  • massa
  • que
*Hi ha, a més, moltes locucions quantitatives d'ús habitual: una mica de, un munt de, una pila de, un grapat de, una fotimer de, una colla de, un seguit de, gens de, gens ni mica de...

*En frases interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de poc és gaire i no pas molt ni massa. Cal dir per tant No tinc gaire gana i no pas No tinc massa gana ni No tinc molta gana.





Els indefinits


Si els quantitatius expressaven quantitats, el indefinits, com el seu nom indica també, aporten un sentit d'indefinició al nom que acompanyen o substitueixen. Poden ser determinants, si acompanyen un nom, o pronoms, si el substitueixen.



DETERMINANT________________PRONOM


algun, alguna___________________algú, quelcom / alguna cosa

un, una...______________________un, una..., hom, un hom

altre, altra...____________________altre, altra..., altri

tal, tals________________________el tal, (i) el tal altre, en tal (i) en tal altre

qualsevol, qualsevulla_____________qualsevol

cert, certa...

cap ni un, ni un, ni una...__________cap, ningú, res, cap cosa

cada, cada un, cadascun...________cada u, cadascú

tot, tota..._______________________tot, tothom

ambdós________________________ambdós

mateix, mateixa..._________________el mateix, la mateixa...





Barbarismes i calcs típics que cal evitar en els indefinits

  • La forma "el(s) demés" és incorrecta. Cal dir "la resta" o "els altres".
  • La forma "varis", "vàries" és incorrecta com a determinant. Cal dir "alguns", "diversos", "diferents". (Els mots vari i vàaria són només adjectius).
  • La forma "algo" és incorrecta. Cal dir "alguna cosa" o "quelcom".
  • L'expressió "tot el món" és incorrecta com a indefinit. Cal dir "tothom".
  • L'expressió "tal i qual" és incorrecta. Cal dir "tal i tal".
  • L'expressió "fulano i mengano" és incorrecta. Cal dir "el tal i el tal altre" o "en tal i en tal altre".



Exercicis


1. Hem tret una sèrie d'expressions quantitatives, numerals i indefinides d'una descripció del dissenyador Toni Miró. Sabries posar-les-hi?

cada, seu, el mateix, una dosi, una part, una altra,
el doble, cada, el seu, un pèl, un bon raig, unes gotes


Addicte al risc


És un patidor de mena que ha après a dosificar adequadament el còctel vital: ________ de feina, ________ de rigor professional, ________ d'intuïció i ________ de risc. ________ examen de passarel·la a què se sotmet ________ any l'ha esperonat a trobar suport en els amics: com més serem, menys patirem, podria ser ________ eslògan. Però el patir que no ens el treguin, perquè ________ de sofriment tiba la corda del desig i la passió. Sense risc, que és l'ingredient primordial, ni l'amor ni la vida tindrien ________ gust, per això aquest home ________ tímid i enigmàtic no es deixa afalagar per l'èxit, que el situa com el dissenyador català més internacional, i prova, ________ nova temporada, de subvertir lleugerament els elements que li aporten seguretat, fins a aconseguir fer dringar dins ________ la campaneta que l'avisa que a la pista acaben de retirar la xarxa.


2. Digues quina de les dos formes alternatives és la correcta en cada cas:

  1. Els alumnes van dir que no en volien saber res/gens.
  2. Si els costos de personal són gaire/massa alts no podran tirar endavant l'empresa.
  3. Demaneu-los quant/quan tardaran a servir-nos-ho.
  4. Actualment ja no se'n demana tant/tan com abans.
  5. Aquest mes han arribat bastantes/bastants comandes a l'empresa.


3. Escriu en lletres les quantitats següents:

  • 21.345
  • 9.873
  • 33.764
  • 7.229
  • 16.788
  • 1/4 del total
  • 2/5 de la quantitat
  • La pàgina 121
  • La 7a edició
  • El papa Joan XVIII

dilluns, 18 de gener del 2010

Solucions als exercicis:



1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista, coratjosa, emprenedora...

3- Té una casa força gran, bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom, algú, ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí, allà, a dalt, a baix, arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara, el seu germà i jo.

7- El Jordi, tot i que encara és molt petit, ja sap llegir.

8- El jurat, si ho considera oportú, declararà desert el premi.

--------------


2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local, s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes, balls, dinars, sopars, activitats relacionades amb l'esport, conferències, exposicions, etc. Es pot dir, doncs, que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.


Oriol Chumillas, Els castellers


----------------------------------------------------------------------

L'accentuació i la dièresi


Quan i on cal accentuar les paraules?


En català l'accent gràfic o titlla pot tenir dos funcions:

1) Fonètica: indicar la síl·laba tònica del mot, és a dir la que cal pronunciar més forta que les altres. Ex: capità.

2) Diacrítica: diferenciar la paraula que el porta d'una altra
d'idèntica amb què es podria confondre. Ex: sol (=astre) / sòl (=terra).

----

Accent fonètic


La majoria dels accents tenen funció fonètica i es regeixen per unes regles generals d'accentuació que tenen fama de complicades però que en realitat són d'allò més fàcils. Vosaltres mateixos: només cal aprendre's les 12 terminacions típiques!

___-a___-as

___-e___-es___-en

___.-i___.-is___.-in____(llevat que la i sigui part d'un diftong)

___-o___-os

___-u___-us_________(llevat que la u sigui part d'un diftong)


I ara només us cal saber que:


1. Les paraules agudes (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'última) s'accentuen sempre que acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cançó.


2. Les paraules planes (aquelles en qué la síl·laba tònica és la penúltima) s'accentuen sempre que NO acaben en una d'aquestes terminacions. Ex: cadira.


3. Les paraules esdrúixoles (aquelles en qué la síl·laba tònica és l'avantpenúltima) s'accentuen
sempre
, acabin com acabin. Ex: brica.

4. En els monosíl·labs (paraules d'una sola síl·laba) no cal indicar quina és la síl·laba forta ja que només n'hi ha una, i per tant mai no porten accent fonètic. Ex: flor.


Naturalment, l'accent el posem sempre a la síl·laba tònica.


Accent diacrític


Però hi ha paraules, sobretot monosíl·labs, que s'escriuen igual i, per no confondre-les, les distingim posant en una d'elles (a la síl·laba tònica) un accent diacrític que segons la regla general que hem vist no hi aniria.

Els més corrents són:
  • bé (riquesa) / be (xai)

  • bóta (recipient) / bota (calçat)

  • déu (personatge) / deu (número, font)

  • dóna (verb donar) / dona (persona femenina)

  • és (verb ésser) / es (pronom)

  • fóra (verb ésser) / fora (a l'exterior)

  • mà (extremitat) / ma (possessiu)

  • més (quantitatiu) / mes (part de l'any, possessiu)

  • mòlt (verb moldre) / molt (quantitatiu)

  • món (univers) / mon (possessiu)

  • móra (fruit) / mora (gentilici)

  • nét (parentiu) / net (sense brutícia)

  • ós (animal) / os (de l'esquelet)

  • pèl (substantiu) / pel (contracció)

  • què (pronom i relatiu tònic) / que (conjunció i relatiu àton)

  • sé (verb saber) / se (pronom)

  • séc (plec) / sec (sense humitat, verb seure)

  • sí (afirmació) / si (conjunció, nota musical)

  • sóc (verb ésser) / soc (soca, esclop)

  • sòl (terra) / sol (astre, sense companyia)

  • són (verb ésser) / son (ganes o acte de dormir)

  • té (verb tenir) / te (infusió)

  • ús (utilització) / us (pronom feble)

  • véns, vénen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)

  • vés (verb anar) / ves (de veges, verb veure)

  • vós (tractament) / -vos (pronom feble)

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

· déu: adéu, pregadéu...

· féu: desféu, reféu...

· mòlta: remòlta...

· món: rodamón...

· nét: besnét, renét...

· pèl: contrapèl, repèl...

· sòl: subsòl...


Però cap a quin costat va, l'accent?

Ho determina la vocal sobre la qual vagi:

....
L’accent greu o obert ( ` ) s’utilitza sobre les vocals anomenades obertes:

à è ò

farmàcia perquè allò


L'accent agut o tancat ( ´ ) s’utilitza sobre les vocals anomenades tancades:

è í ó ú

tornaré matí camió oportú


I la dièresi?


Com l'accent, la dièresi (¨) també pot tenir dos funcions, tot i que les dos de tipus fonètic:


1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui, que sense dièresi és muda:

Exs: aigües, / aigua, qüestió / qualitat.

2. Indicar que una i o una u no formen diftong sinó hiat amb la vocal del costat, és a dir que no es pronuncien juntes sinó en síl·labes diferents:

Exs: noies (no-ies) / coïes (co-ï-es), peu (peu) / peüc (pe-üc), feina (fei-na) / cafeïna (ca-fe-ï-na).


Però ens estalviem de posar dièresi en els casos següents:


a) si la vocal que la duria porta accent. Ex: països / país.


b) en les terminacions llatines -us i -um. Exs: pòdium, aquàrium.


c) en mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-... (reincidir) o amb els sufixos -isme i -ista (ex: egoista).


d) en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir. Exs: agrair, conduint, abduiré, traduiria...


Exercicis


1. Posa els accents i les dièresis a les frases següents:

a) La Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.

b) Diuen que te el cap ple de pardals, pero no es pas veritat.

c) No se pas que volen ara els veins.

d) Despres del futbol li agrada sortir una estona perque es posa molt nervios.

e) Gracies al Carles he apres una mica d'informatica.

f) Diuen que l'Elies es un bon professional, pero no se on te l'optica.

g) La botanica es la ciencia que estudia els organismes vegetals.

h) Els ultims examens no eren gaire dificils.

i) L'eslogan deia: depen de voste.

j) Varem arribar a l'esglesia quan ja no hi havia ningu.



2. Tria l'opció correcta:


té / te________... aquestes fotografies; ... les pots mirar a l'hora del ... .

és / es_______... diu Jordi; ... entremaliat, però molt afectuós.

bé / be_______Si la cous ..., la carn de ... surt molt bona.

dóna / dona__.Aquella ...... sempre ...... menjar als coloms.

més / mes____Aquest ... que ve tindré ... feina que mai.

sé / se_______No ... pas si ... sap la lliçó.

què / que____.... vols ... faci?

sí / si________... hi estàs d'acord, li direm que ... .

mà / ma_____..... mare hi té la ... trencada.

sóc / soc____-... molt dormilega: sempre dormo com un ... .


3. Posa els accents i les dièresis que calguin al text següent:


Ho vaig somiar l’any passat i encara me’n recordo: teniem un examen d’historia i nomes de començar treia un paper petit, escrit amb una lletra minuscula, pero es veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es trencava tot. El professor agafava els trossos mes grossos, els llençava per la finestra i amenaçava que si veia algu mes que copies suspendria tota la classe. Jo m’asseia be i em queien mes pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el professor, que era alla davant meu hi quedava completament colgat a sota i nomes li sortia una ma que anava movent a poc a poc com si fes adeu. I els altres no s’adonaven de res. I continuava fent l’examen i era la primera d’acabar-lo i no sabia que fer-ne. Al final l’hi deixava a sobre de la ma i me n’anava.


Maria Mercè ROCA. El col·leccionista de somnis, 1987

dilluns, 11 de gener del 2010

Felicitats, Sarah!

Has encertat la pregunta del mes i has guanyat una invitació per a dos persones al Museu del Perfum.

Els rens del pare noel es diuen: Llamp, Cometa, Cupido, Ballarí, Elegant, Tro, Cabrioles i Presumida.


Solucions dels exercicis


Refranys de Nadal

1- Relaciona les frases de la dreta amb les de l'esquerra:


1- Cada cosa a son temps, i a Nadal neules.

2- Nadal en dimarts, les festes a grapats.

3- Per Nadal, un pas de pardal.

4- Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

5- Nadal amb gelada, duu bona anyada.

6- Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu.

7- Nadal nevat, estiu regalat.

8- A Nadal, tota roba cal.

9- Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

10- Per Nadal, cada ovella al seu corral.



2- Completa la Nadala amb les lletres que falten:


El trineu


Per damunt la neu, lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent, alegre i somrient,
fent dringar els cascavells, com argentins joiells,
res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar, anar en trineu
és divertit tant de dia com de nit!
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sense parar,
i en la nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!

Tot cobert de neu, llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem la cançó del trineu,
i voli la il·lusió amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s'afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!...



La puntuació

La coma

La coma representa una pausa breu en el discurs.

-Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (o, i, ni): Comprarem pa, llet, mantega i xocolata.

- Delimita els vocatius (és a dir, quan cridem o invoquem algú):
Escolta, Rosa, vindrem despés de sopar.

- Delimita els fragments explicatius o incisos: La Carme, la dona del Francesc, té trenta anys.

Molt sovint, aquests incisos estan introduïts pel pronom relatiu que: L'Eva, que és de Perpinyà, estudia dret.

- Marca l'elisió d'un verb: Tu en saps molt; jo, no tant.

- Normalment es posa davant les conjuncions però i sinó i d'altres que encapçalen les oracions adversatives: ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, M'agradaria venir, però tinc molta feina.

neralment, cal posar-la quan es repeteix per mitjà d'un pronom un element que ja és a l'oració:

De torrons, ja n'he comprat.

- La coma també s'usa per separar: la localitat de la data, el nom del carrer del número de l'edifici, i aquest, del pis i la porta:

Pas de la Casa, 10 de gener de 2010

C. del Pi, 2, 4t 3a.


-També utilitzem la coma després de la fórmula de salutació al començament de les cartes i després de la fórmula de comiat:

Estimada Vanessa,

Ben cordialment,

-En general, no s'ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i els seus complements essencials (directe, indirecte, atribut...) ............

El noi de la botiga de la cantonada i la seva germana han comprat un pis al barri nou.




Exercicis:

1- Posa les comes on calgui a les frases següents:

1- El Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts.

2- És una noia optimista coratjosa emprenedora...

3- Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4- Tot li era igual: que vingués tothom algú ningú.

5- El Joan té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu...

6- Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo.

7- El Jordi tot i que encara és molt petit ja sap llegir.

8- El jurat si ho considera oportú declararà desert el premi.


2- Posa les comes que falten al text següent :

La majoria de colles castelleres tenen un local on porten a terme diverses activitats. Al local s'hi preparen els castells que es faran a les actuacions. També és el lloc on es troben els castellers i estrenyen lligams d'amistat. El local permet d'organitzar activitats que són importants per mantenir un bon ambient entre els membres de la colla. S'hi organitzen festes balls dinars sopars activitats relacionades amb l'esport conferències exposicions etc. Es pot dir doncs que el local és el centre de tota l'activitat d'una colla.

Oriol Chumillas, Els castellers