Solucions dels exercicis: L’article
1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
la intel·ligència, la iaia, l’urna, l’ull, l’ungla, la hisenda, l’ídol, la higiene, la Irene, l’ús, la unió, la italiana, la anormalitat, la humitat, la instal·lació, la essa, l’hivern, l’única, la ira, la injecció, la història, la Isabel, la idea, la asimetria, l’interès, la instància, la infermera, l’illa, l’ostatge, la erra.
2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat a l’Enric. Vivia al dia. Ha nascut a la una en punt. No hi entrava la llum del sol. El psicòleg va estudiar les reaccions de la italiana. Ara arriba el secretari de l’institut. Et vaig veure passejant pel camí. Es va casar pel civil; però el seu germà per l’església. Et canvio aquest per l'altre.
La lletra H
La lletra H es conserva per raons etimològiques i, per tant, en la majoria de les paraules coincideix amb les altres llengües romàniques.
Duen H: herba, haver, home...
No duen H: abans, avaluació...
En català aquesta lletra no es pronuncia, tret d'alguns casos d'onomatopeies i de mots manllevats d'altres llengües:
Ehem, ha ha...
Cal recordar, doncs, les paraules que discrepen respecte a les altres llengües:
Amb H: Ham, harmonia, hivern, ahir...
Sense H: avui, orxata...
La B/V
En la majoria de parlars catalans les lletres B (be alta) i V (be baixa) tenen el mateix so.
Per això convé recordar les normes ortogràfiques següents:
S'escriu B:
a- Davant de L i R: moble, problema, arbre...
b- Quan alterna amb una P en la mateixa família de paraules:
Sap: saber, sabia...
Rep: rebre, rebia...
c-Darrere de M: embenar, ambiciós...
Exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvir
S'escriu V:
a- Darrere de N: canvi, envà, conveni...
b- En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació:
-ava, aves, ava...
c- Quan alterna amb una U en la mateixa família de paraules:
Viure: vivia, vivint...
Neu: nevar, nevada...
Exercicis:
1- Completa amb la lletra H, si cal, els espais buits de les paraules següents:
Tot_om, __erba, co_et, alco_ol, __ermita, __aver, __ipòtesi, __unitat, __ombra, __umanitat.
2- Completa amb B/V les paraules següents:
Te__a, po__le, ar__re, go__ern, en__à, sa__iesa, tre__allador, sa__er, automò__il, gra__ació.
3- Completa les paraules següents amb MB o NV:
Co__eni, e__ernissar, co__idar, i__ent, e__olicar, e__afar, e__feinat, e__ellir, e__enar, e__alar.
Recursos
▼
Exàmens oficials
▼
dilluns, 30 de novembre del 2009
dimarts, 24 de novembre del 2009
Millorem la llengua
L’article
L’article és la marca de gènere i nombre d’aquells noms que no presenten una alternança marcada en la terminació:
la sal / el saler (indica el gènere) el tipus / els tipus (indica el nombre)
1. Formes de l’article
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ el / l’ els
FEMENÍ la / l’ les
La forma l’ (article apostrofat) s’utilitza davant de noms o adjectius començats per vocal o h: l’ocell, l’àngel, l’aigua, l’herba…
Excepcions:
· La davant de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la igualtat, la història, la humitat…
· No s’apostrofen davant de hac aspirada: el hobby, el hall…
· Davant de i consonant: el iogurt, la iaia…
· Davant del nom de lletres: la ema, la essa…
· La davant de certs noms per evitar confusions o per tradició: la ira, la una (quan indica l’hora)
· La davant de mots que comencen amb prefix –a amb valor negatiu: la anormalitat, la asimetria…
2. Article personal
Davant de noms de persona (noms, cognoms, malnoms…) usem els articles:
el, en per al masculí el Pere, en Josep la (na) per al femení la Mireia l’, n’ davant de vocal l’Àngel, l’Eva però la Isabel
3. Les contraccions
Els articles el i els, en trobar-se amb una de les preposicions A, DE, PER, es contreuen en unes formes úniques:
EL ELS A al als DE del dels PER pel pels
Agafa’t al meu braç / No et separis dels altres / Fes-ho pel teu interès
En català també es contreuen les formes CA+EL/EN per indicar a “casa de”: Viuen a cal Marcel, Vaig a cal metge…
Les contraccions en singular es desfan quan la paraula següent comença per vocal: Agafa’t a l’arbre, Vaig a ca l’Enric, Fes-ho per l’avi…
4. “Lo” neutre, forma incorrecta
En català estàndard no s’admet la forma de l’article lo. Com a forma masculina, és admès en la variant col·loquial del català nord-occidental o lleidatà: lo xiquet, lo vidre…
Exercicis
1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
intel·ligència iaia urna ull ungla hisenda ídol higiene Irene ús unió italiana anormalitat humitat instal·lació essa hivern única ira injecció història Isabel idea asimetria interès instància infermera illa ostatge erra
2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat ______ Enric. Vivia _______ dia. Ha nascut _____ una en punt. No hi entrava la llum ______ sol. El psicòleg va estudiar les reaccions _____ italiana. Ara arriba el secretari ______ institut. Et vaig veure passejant _____ camí. Es va casar _____ civil; però el seu germà _____ església. Et canvio aquest ______ altre.
L’article és la marca de gènere i nombre d’aquells noms que no presenten una alternança marcada en la terminació:
la sal / el saler (indica el gènere) el tipus / els tipus (indica el nombre)
1. Formes de l’article
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ el / l’ els
FEMENÍ la / l’ les
La forma l’ (article apostrofat) s’utilitza davant de noms o adjectius començats per vocal o h: l’ocell, l’àngel, l’aigua, l’herba…
Excepcions:
· La davant de mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la igualtat, la història, la humitat…
· No s’apostrofen davant de hac aspirada: el hobby, el hall…
· Davant de i consonant: el iogurt, la iaia…
· Davant del nom de lletres: la ema, la essa…
· La davant de certs noms per evitar confusions o per tradició: la ira, la una (quan indica l’hora)
· La davant de mots que comencen amb prefix –a amb valor negatiu: la anormalitat, la asimetria…
2. Article personal
Davant de noms de persona (noms, cognoms, malnoms…) usem els articles:
el, en per al masculí el Pere, en Josep la (na) per al femení la Mireia l’, n’ davant de vocal l’Àngel, l’Eva però la Isabel
3. Les contraccions
Els articles el i els, en trobar-se amb una de les preposicions A, DE, PER, es contreuen en unes formes úniques:
EL ELS A al als DE del dels PER pel pels
Agafa’t al meu braç / No et separis dels altres / Fes-ho pel teu interès
En català també es contreuen les formes CA+EL/EN per indicar a “casa de”: Viuen a cal Marcel, Vaig a cal metge…
Les contraccions en singular es desfan quan la paraula següent comença per vocal: Agafa’t a l’arbre, Vaig a ca l’Enric, Fes-ho per l’avi…
4. “Lo” neutre, forma incorrecta
En català estàndard no s’admet la forma de l’article lo. Com a forma masculina, és admès en la variant col·loquial del català nord-occidental o lleidatà: lo xiquet, lo vidre…
Exercicis
1. Escriu l’article que correspongui davant de les paraules següents:
intel·ligència iaia urna ull ungla hisenda ídol higiene Irene ús unió italiana anormalitat humitat instal·lació essa hivern única ira injecció història Isabel idea asimetria interès instància infermera illa ostatge erra
2. Fes les constraccions que calguin:
He telefonat ______ Enric. Vivia _______ dia. Ha nascut _____ una en punt. No hi entrava la llum ______ sol. El psicòleg va estudiar les reaccions _____ italiana. Ara arriba el secretari ______ institut. Et vaig veure passejant _____ camí. Es va casar _____ civil; però el seu germà _____ església. Et canvio aquest ______ altre.
dilluns, 23 de novembre del 2009
Millorem la llengua
Ja tenim guanyadora del concurs Millorem la llengua! És la Brigitte Brouillet, que ha contestat correctament les dues preguntes.
Felicitats, Brigitte! Tens dues invitacions per anar a vistitar el Museu del Perfum.
Solucions dels exercicis: Les vocals o/u
1. Escriu el plural de les paraules següents:
pisos cacaus
comerços discs/discos
mossos cascs/cascos
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
trobar troba trobava trobarà trobi
poder pot podia podrà pugui
tornar torna tornava tornarà torni
sortir surt sortia sortirà surti
tocar toca tocava tocarà toqui
3. Omple els buits amb o/u:
capítol polir vidu
cobrir sofrir sufocar
escopir brúixola cacau
complir avorrir-se tramuntana
embotit subornar cartolina
L’avís
Els avisos són escrits breus que es col·loquen en un espai públic per transmetre una informació puntual.
1. Estructura
Paraula destacada paraula avís (o una altra de similar: atenció, …) destacada tipogràficament per cridar l’atenció dels lectors (és opcional)
Cos informació que es vol donar
Emissor identificació de qui escriu l’avís (és opcional)
Datació localitat i data (és opcional)
2. Recomanacions
Cal que la informació es disposi de manera ordenada perquè es pugui entendre fàcilment, i que sigui clara i precisa.
El llenguatge serà més o menys formal segons el col·lectiu a qui s’adreci.
Tractaments personals:
- emissor: NOSALTRES (convoquem, comuniquem…) o formes impersonals (es convoca, es comunica…)
- receptor: VOSALTRES o VÓS (lamentem informar-vos, us comuniquem…) o formes impersonals (els interessats han de presentar-se…)
3. Models d’avís
AVÍS
Lamentem haver d’informar-vos que la reunió de veïns que s’havia de fer avui dia 3 de novembre s’ha d’ajornar fins demà per indisposicó del president.
VACANCES
Aquest establiment estarà tancat des del dia 1 fins al 21 d’agost per vacances del personal. La farmàcia més propera és al carrer Major, 10.
Gràcies.
Exercicis
1. Redacteu aquests avisos i ens els envieu perquè us els corregim.
a. Ets la presidenta de l’escala. Redacta un avís per als veïns advertint-los que hi haurà un tall del subministrament elèctric, per la qual cosa els recomanes que no agafin l’ascensor. Explica’n breument els motius.
b. La direcció d’un centre d’activitats lúdiques (pintura, escultura, música...) proposa nous cursos per al proper any acadèmic. Escriu un avís que anunciï els cursos i les dates i horaris d’inscripcions.
Felicitats, Brigitte! Tens dues invitacions per anar a vistitar el Museu del Perfum.
Solucions dels exercicis: Les vocals o/u
1. Escriu el plural de les paraules següents:
pisos cacaus
comerços discs/discos
mossos cascs/cascos
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
trobar troba trobava trobarà trobi
poder pot podia podrà pugui
tornar torna tornava tornarà torni
sortir surt sortia sortirà surti
tocar toca tocava tocarà toqui
3. Omple els buits amb o/u:
capítol polir vidu
cobrir sofrir sufocar
escopir brúixola cacau
complir avorrir-se tramuntana
embotit subornar cartolina
L’avís
Els avisos són escrits breus que es col·loquen en un espai públic per transmetre una informació puntual.
1. Estructura
Paraula destacada paraula avís (o una altra de similar: atenció, …) destacada tipogràficament per cridar l’atenció dels lectors (és opcional)
Cos informació que es vol donar
Emissor identificació de qui escriu l’avís (és opcional)
Datació localitat i data (és opcional)
2. Recomanacions
Cal que la informació es disposi de manera ordenada perquè es pugui entendre fàcilment, i que sigui clara i precisa.
El llenguatge serà més o menys formal segons el col·lectiu a qui s’adreci.
Tractaments personals:
- emissor: NOSALTRES (convoquem, comuniquem…) o formes impersonals (es convoca, es comunica…)
- receptor: VOSALTRES o VÓS (lamentem informar-vos, us comuniquem…) o formes impersonals (els interessats han de presentar-se…)
3. Models d’avís
AVÍS
Lamentem haver d’informar-vos que la reunió de veïns que s’havia de fer avui dia 3 de novembre s’ha d’ajornar fins demà per indisposicó del president.
VACANCES
Aquest establiment estarà tancat des del dia 1 fins al 21 d’agost per vacances del personal. La farmàcia més propera és al carrer Major, 10.
Gràcies.
Exercicis
1. Redacteu aquests avisos i ens els envieu perquè us els corregim.
a. Ets la presidenta de l’escala. Redacta un avís per als veïns advertint-los que hi haurà un tall del subministrament elèctric, per la qual cosa els recomanes que no agafin l’ascensor. Explica’n breument els motius.
b. La direcció d’un centre d’activitats lúdiques (pintura, escultura, música...) proposa nous cursos per al proper any acadèmic. Escriu un avís que anunciï els cursos i les dates i horaris d’inscripcions.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Millorem la llengua
Concurs
Com que a final del mes passat no us vam plantejar cap pregunta de concurs, hem decidit que ara que som a mig novembre, us n'hem de posar dos. A més, els dos primers concursants que les contestin correctament tindran un regal. Per fer-nos arribar les respostes, poseu-vos en contacte amb qualsevol dels centres. Teniu les nostres adreces electròniques a la part de la dreta del bloc. Molta sort!
Com se separa per síl·labes el mot "col·lectivització"?
Quin és el masculí singular de "pediatres"?
Com que a final del mes passat no us vam plantejar cap pregunta de concurs, hem decidit que ara que som a mig novembre, us n'hem de posar dos. A més, els dos primers concursants que les contestin correctament tindran un regal. Per fer-nos arribar les respostes, poseu-vos en contacte amb qualsevol dels centres. Teniu les nostres adreces electròniques a la part de la dreta del bloc. Molta sort!
Com se separa per síl·labes el mot "col·lectivització"?
Quin és el masculí singular de "pediatres"?
dilluns, 9 de novembre del 2009
Millorem la llengua
Solucions dels exercicis: Les vocals a/e
1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèsties oques
platges herbes mosques antigues aigües pasqües places amigues
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar trenca trencava trecarà trenqui
néixer neix naixia naixerà neixi
treure treu treia traurà tregui
omplir omple omplia omplirà ompli
3. Omple els buits amb e/a:
emparar estella sanefa enyorança vernís ambaixador assemblea ebenista rancor treball espàrrec avaluar meravella sergent
avantatge resplendent avaria davant
Les vocals o/u
En català oriental les vocals o i u presenten també dificultats ortogràfiques perquè la o àtona es pronuncia u.
1. A l’última síl·laba
1 a. Alguns noms masculins acaben en –o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro, toro, porxo…
***les paraules següents acaben senso –o final: barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semàfor, telèfon, tub, Alfred, Empar…
1 b. Alguns noms i adjectius formen el plural afegint –os al singular: mesos, feliços, despatxos, calaixos, textos, rojos…
1 c. La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb –o: menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto…
2. A l’interior de la paraula
1 a. Busquem una paraula de la mateixa família en què la o o la u estigui en posició tònica:
forner, ve de forn dolçor, ve de dolç puntejar, ve de punt
1 b. En els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
jugaré, ve de jo jugo poseu, ve de jo poso
***Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les tòniques:
cosim, cosirem, cosia, però cuso, cus, cusis… sortim, sortirem, sortia, però surto, surt, surtis…
. Els verbs poder i voler s’escriuen amb –o en totes les formes, excepte:
a) La primera persona del singular del present d’indicatiu: puc,vull
b) El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu,puguin vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
c) L’imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Atenció:
-S’escriuen amb –o: capítol, cobrir, escopir, Joan, Complir, Sorgir, sospir, torró, embotit, tonyina, cartolina, escapolir-se, polir, sofrir, assortir, títol, botifarra, Empordà, brúixola, avorrir-se
-S’escriuen amb –u: bufetada, subornar, suportar, ateneu, correu, fetus, muntanya, trofeu, butlletí, vidu, estiu, sufocar, turment, cacau, europeu, liceu, tramuntana, riu, Pirineu, Amadeu
Exercicis
1. Escriu el plural de les paraules següents:
pis cacau
comerç disc
mosso casc
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
trobar troba trobava trobarà trobi
poder
tornar
sortir
tocar
3. Omple els buits amb o/u:
capít__l p__lir vid__
c__brir s__frir s__focar
esc__pir brúix__la caca__
c__mplir av__rrir-se tram__ntana
emb__tit s__bornar cart__lina
1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèsties oques
platges herbes mosques antigues aigües pasqües places amigues
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar trenca trencava trecarà trenqui
néixer neix naixia naixerà neixi
treure treu treia traurà tregui
omplir omple omplia omplirà ompli
3. Omple els buits amb e/a:
emparar estella sanefa enyorança vernís ambaixador assemblea ebenista rancor treball espàrrec avaluar meravella sergent
avantatge resplendent avaria davant
Les vocals o/u
En català oriental les vocals o i u presenten també dificultats ortogràfiques perquè la o àtona es pronuncia u.
1. A l’última síl·laba
1 a. Alguns noms masculins acaben en –o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro, toro, porxo…
***les paraules següents acaben senso –o final: barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semàfor, telèfon, tub, Alfred, Empar…
1 b. Alguns noms i adjectius formen el plural afegint –os al singular: mesos, feliços, despatxos, calaixos, textos, rojos…
1 c. La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb –o: menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto…
2. A l’interior de la paraula
1 a. Busquem una paraula de la mateixa família en què la o o la u estigui en posició tònica:
forner, ve de forn dolçor, ve de dolç puntejar, ve de punt
1 b. En els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
jugaré, ve de jo jugo poseu, ve de jo poso
***Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les tòniques:
cosim, cosirem, cosia, però cuso, cus, cusis… sortim, sortirem, sortia, però surto, surt, surtis…
. Els verbs poder i voler s’escriuen amb –o en totes les formes, excepte:
a) La primera persona del singular del present d’indicatiu: puc,vull
b) El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu,puguin vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
c) L’imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Atenció:
-S’escriuen amb –o: capítol, cobrir, escopir, Joan, Complir, Sorgir, sospir, torró, embotit, tonyina, cartolina, escapolir-se, polir, sofrir, assortir, títol, botifarra, Empordà, brúixola, avorrir-se
-S’escriuen amb –u: bufetada, subornar, suportar, ateneu, correu, fetus, muntanya, trofeu, butlletí, vidu, estiu, sufocar, turment, cacau, europeu, liceu, tramuntana, riu, Pirineu, Amadeu
Exercicis
1. Escriu el plural de les paraules següents:
pis cacau
comerç disc
mosso casc
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
trobar troba trobava trobarà trobi
poder
tornar
sortir
tocar
3. Omple els buits amb o/u:
capít__l p__lir vid__
c__brir s__frir s__focar
esc__pir brúix__la caca__
c__mplir av__rrir-se tram__ntana
emb__tit s__bornar cart__lina
dilluns, 2 de novembre del 2009
Millorem la llengua
Solució de l’exercici sobre la nota
Capdevila,
Li detallo a continuació, fil per randa, tot el que fa el comptable des que surt a les 11 h fins que arriba a les 14 h.
Baixa al pàrquing i agafa el seu cotxe.
Va a buscar la seva dona a casa seva i la porta a la seva segona residència.
S’estan allí al voltant d’una hora i mitja.
Agafa una altra vegada el seu cotxe i deixa la seva dona a casa seva.
Torna al pàrquing i hi deixa el seu cotxe.
Sento molt donar-li aquestes males notícies.
Jordi
Les vocals A/E
En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, anomenat vocal neutra.
1. A l’última síl·laba
1.a. Masculins en –e i femenins en –a
Generalment, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb -e si són masculins i amb -a si són femenins:
el mestre l’alumne la noia el monstre la taula la casa
Però hi ha paraules que no segueixen aquesta regla:
Femenins en –e: base, classe, espècie, fase, febre, flaire, frase, higiene, imatge, llebre, mare, sèrie, superfície, torre, verge, piràmide, Carme, Irene…
Masculins en –a:
Paraules acabades en:
-ma -arca -ista -cida -ta dilema monarca dentista suïcida poeta drama patriarca… ciclista homicida… profeta idioma egoista… pirata panorama terapeuta símptoma planeta… tema…
I les paraules: dia, goril·la, ioga, mapa, titella, terra…
1.b. Plural en –es
Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen en –es: els pobles, les cases, les dones, els homes…
La formació del plural en –es pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:
-ca/-ques -ga/-gues -ça/-ces -ja/-ges -gua/-gües -qua/-qües
1.c. Terminacions verbals
Cal escriure una –a (canta, torna, cantava…) quan es tracta de l’última lletra del verb i una –e (cantes, tornes, cantaves…) quan es tracta de la penúltima.
Són excepcions d’aquesta regla:
. les formes verbals: corre, obre, vine i omple.
. els infinitius de la segona conjugació que acaben en –re: perdre, moure, vendre, caure…
2. A l’interior de la paraula
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim sempre la mateixa vocal. Busquem una paraula
en què la vocal sigui tònica.
netedat, ve de net pesar, ve de pes calaixera, ve de calaix
Ens els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
paguem, ve de jo pago peguem, ve de jo pego
Hi ha uns verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer i nàixer, fer i saber s’escriuen amb -a en les formes àtones:
trauria, trauré, traient; però trec
sabria, sabré, sabent; però sé
Atenció:
. Acaben en –e: metre, centímetre, quilòmetre, litre, termòmetre…
. S’escriuen amb –e: emparar, ànec, enyorança, assemblea, treball, Empordà, Esteve, meravella, monestir, resplendent, estella, vernís, ebenista, espàrrec, sergent
. S’escriuen amb –a: assassí, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar, avantatge, davant
Exercicis
1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèstia oca platja herba mosca antiga aigua pasqua plaça amiga
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar
néixer treure
omplir
3. Omple els buits amb e/a:
__mparar __stella s__nefa __nyorança v__rnís __mbaixador ass__mblea eb__nista r__ncor tr__ball __spàrrec __valuar m__ravella s__rgent av__ntatge respl__ndent av__ria d__vant
Capdevila,
Li detallo a continuació, fil per randa, tot el que fa el comptable des que surt a les 11 h fins que arriba a les 14 h.
Baixa al pàrquing i agafa el seu cotxe.
Va a buscar la seva dona a casa seva i la porta a la seva segona residència.
S’estan allí al voltant d’una hora i mitja.
Agafa una altra vegada el seu cotxe i deixa la seva dona a casa seva.
Torna al pàrquing i hi deixa el seu cotxe.
Sento molt donar-li aquestes males notícies.
Jordi
Les vocals A/E
En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, anomenat vocal neutra.
1. A l’última síl·laba
1.a. Masculins en –e i femenins en –a
Generalment, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb -e si són masculins i amb -a si són femenins:
el mestre l’alumne la noia el monstre la taula la casa
Però hi ha paraules que no segueixen aquesta regla:
Femenins en –e: base, classe, espècie, fase, febre, flaire, frase, higiene, imatge, llebre, mare, sèrie, superfície, torre, verge, piràmide, Carme, Irene…
Masculins en –a:
Paraules acabades en:
-ma -arca -ista -cida -ta dilema monarca dentista suïcida poeta drama patriarca… ciclista homicida… profeta idioma egoista… pirata panorama terapeuta símptoma planeta… tema…
I les paraules: dia, goril·la, ioga, mapa, titella, terra…
1.b. Plural en –es
Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen en –es: els pobles, les cases, les dones, els homes…
La formació del plural en –es pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:
-ca/-ques -ga/-gues -ça/-ces -ja/-ges -gua/-gües -qua/-qües
1.c. Terminacions verbals
Cal escriure una –a (canta, torna, cantava…) quan es tracta de l’última lletra del verb i una –e (cantes, tornes, cantaves…) quan es tracta de la penúltima.
Són excepcions d’aquesta regla:
. les formes verbals: corre, obre, vine i omple.
. els infinitius de la segona conjugació que acaben en –re: perdre, moure, vendre, caure…
2. A l’interior de la paraula
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim sempre la mateixa vocal. Busquem una paraula
en què la vocal sigui tònica.
netedat, ve de net pesar, ve de pes calaixera, ve de calaix
Ens els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
paguem, ve de jo pago peguem, ve de jo pego
Hi ha uns verbs que no segueixen aquesta norma:
. Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer i nàixer, fer i saber s’escriuen amb -a en les formes àtones:
trauria, trauré, traient; però trec
sabria, sabré, sabent; però sé
Atenció:
. Acaben en –e: metre, centímetre, quilòmetre, litre, termòmetre…
. S’escriuen amb –e: emparar, ànec, enyorança, assemblea, treball, Empordà, Esteve, meravella, monestir, resplendent, estella, vernís, ebenista, espàrrec, sergent
. S’escriuen amb –a: assassí, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar, avantatge, davant
Exercicis
1. Escriu el plural de les paraules següents:
bèstia oca platja herba mosca antiga aigua pasqua plaça amiga
2. Completa la sèrie següent tal com a l’exemple:
acabar acaba acabava acabarà acabi
trencar
néixer treure
omplir
3. Omple els buits amb e/a:
__mparar __stella s__nefa __nyorança v__rnís __mbaixador ass__mblea eb__nista r__ncor tr__ball __spàrrec __valuar m__ravella s__rgent av__ntatge respl__ndent av__ria d__vant